Passada ja la consulta sobre el canvi de festes, podem dir clarament: per fi! Ja siga perquè l’opció resultant elegida és la teua preferida ( com és el meu cas ) . Ja siga perquè el debat constant i, de vegades “cansino”, s’ha acabat. Ja siga perquè creus que les festes són simplement això: festes. Ja siga perquè creus que, amb els resultats tan contundents, parlar de que “plourà per culpa del canvi” o cridar al cél pel “què farem dels ciris ara ? quan portem anys ja eixint a desfilar quan ens ve be? ” són debats estèrils perquè les festes, al final, són per a nosaltres. Ja siga perquè penses que cal parlar d’aquelles coses que sí van a portar l’autèntic progrés a Bocairent. Si penses açò últim, potser et preguntaràs: i ara, què?
Ja podem parlar de les taxes d’atur que no baixen i es mantenen elevades mes rere mes? Ja podem parlar, millor dit, preguntar que quines polítiques s’han fet des del consistori per garantir una política d’empleabilitat com cal? Ja podem parlar i presentar quines són les alternatives que es presenten a l’actualitat per poder viure d’una manera més sostenible? Ja podem parlar de què si Bocairent vol viure del Turisme ( un gran hit els últims anys ) com és que no hi ha un pla com toca per a poder fer-ho? Ja podem parlar del nefast vídeo de promoció turística? Ja podem parlar de que el Barri Vell no ha de ser una postal i cal que estiga ple de vida ? Ja podem parlar de la quantitat d’esforços que es generen al voltant d’altres organismes però que, eixos esforços no es veuen quan es necessiten per a fronts no tant celestials? Ja podem parlar de la falta d’una actuació com cal a la via per a evitar els famosos “reventons dia sí dia també” a l’estiu? Ja podem parlar de la necessitat de confluència de les associacions per tirar cap al bé comú i llevar l’ego que tenen alguns? Ja podem parlar de la falta d’alternatives d’oci a la joventut o els problemes del “botellón”? Ja podem parlar del pamflet que ens arriba a casa cada dos mesos? Ja podem parlar de la necessitat de recuperar un mitjà tant emblemàtic com Ràdio Bocairent? Ja podem parlar de seguir lluitant per l’educació pública, de qualitat i en valencià?
En definitiva, i ara què?
Ja podem parlar de construir l’autèntic progrés per a Bocairent?