Sí al canvi a #Bocairent (per no viure més de les rendes)

Les festes s’han acabat, sembla ser que per fi, el 2015 ha començat a Bocairent. No cal recordar que les festes han estat les primeres del canvi a cap de setmana. Com no, alguna cosa m’agradaria dir al voltant.

• D’una banda, l’afluència dels tres primers dies de les festes va ser prou massiva per part dels festers i festeres així com del veïnat de Bocairent. Almenys a la meua filà, a la meua esquadra, es va veure com estàvem quasi al 100% dels membres. Sols per aquest fet, de trobar-te amb els amics de la comparsa i del mateix poble, val la pena el canvi. Una participació major que, a priori, resultava problemàtica per alguns alhora de la celebració de l’entrada. Jo mateix, n’era un escèptic, no les tenia totes en mi de que es compliren els temps marcats fent que s’allargara l’entrada. Una falsa afirmació i plena de prejudicis per part meua. La realitat va mostrar el gran treball fet per la Junta de Festes amb la gran organització de cara l’entrada. El resultat va ser donar-li un salt de qualitat molt important. Ja era hora de tindre una entrada digna com la d’aquest any, de principi a fi sense interrupcions. Aquest és el camí a seguir perquè una millor organització de l’entrada és possible i real. A la postre va quedar al descobert que el debat llançat sobre la rotació (amb alguna votació inclosa d’alguna filà) queda, baix el meu punt de vista, estèril i com a símbol d’una rabieta.

• D’altra banda, m’agradaria donar la meua enhorabona a les juntes de cada filà, així com a la Junta de Festes. Enhorabona per estar organitzant en els moments que tothom està festa i sol produir-se  l’aparició dels anomenats “malafolles” i “festerots”. Sobretot, els done l’enhorabona pel dilluns i dimarts, on el temps va jugar males passades i van estar a tothora alerta per a que les festes pogueren celebrar-se. Sé que moltes voltes no coincidiré en certes qüestions, però crec que s’ha de reconèixer la feina que fan totes elles. Sobretot cal mencionar-los front els què no estan disposats a fer feina però si donar lliçons. El meu reconeixement doncs a tota aquesta gent.

• Per últim, una pregunta: el cap de setmana va portar més gent? Baix el meu punt de vista: sí però no és suficient ni com es plantejava des d’alguns sectors favorables al cap de setmana. Sí que hi havia més afluència que altres dies d’entrada entre setmana, sols vore que els Mosqueters van eixir amb gent mirant era ja un èxit. Però, tota la gent que va acudir al poble era la gent que s’esperava? Aspiràvem a acollir a més gent al poble? De segur que sí. Altra resposta és conformis-me. El condicionant climàtic va influir a que alguns es pensaren de vindre a veure l’entrada, a veure qui té gana de a Febrer posar-se a mirar-la. Tot i això, van haver certes mancances des de les Institucions locals per a animar a vindre a participar a les poblacions veïnes. Em diran que es va fer propaganda als habituals llocs, es va fer el mateix de sempre ( notícies a premsa, quatre banners i poc més). Cert. Però amb això hi ha prou? Sols mirant les xarxes socials, especialment twitter, t’adonaves que molts no s’havien adonat del canvi. El dia 3, em vaig passar contestant a prou usuaris de twitter que les festes s’havien canviat de dates. Alguna cosa havia fallat.

Bocairent necessita un canvi, no sols de les dates de festes. Calma, no vaig a planejar cap debat sobre les festes, estic una mica fart ja. Bocairent necessita més canvis. Fins ara ha viscut de les rendes que ha donat la indústria tèxtil i quatre empreses sòlides de l’actualitat. Es trobem en un encreuament de camí cap al futur. Hem de seguir un altra ruta per treure’l del camí sense eixida en que estem, que ens han posat. Necessitem reiniciar la política local. Necessitem l’esforç de totes i tots, sobretot cal que comencem a respondre a les preguntes que llancem. Què volem que siga Bocairent? Quina economia ha de tenir Bocairent per a subsistir? Quina política turística ha de tenir? Hem de seguir sense un model turístic i patrimonial per seguir sense saber on anem? No és possible fer un pla turístic? Volem seguir rebent visitants sense tenir un sector hostaler en consonància al poble turístic què ens agradaria ser? I el Barri Vell, què diem? Anem a deixar que continue degradant-se i sols utilitzar-lo 3 voltes a l’any? La política local necessita de més participació dels veïns i veïnes, perquè no decidim entres totes i tots on invertir? Per què no utilitzem els mecanismes creats i que no es posen en funcionament per l’actual govern municipal? Per què no podem decidir nosaltres el PGOU i no deixar que se’ns impose un model quasi sense oportunitat de rèplica?

Sí, tenim i vivim en un poble de postal, que tenim uns monuments únics i un paratge natural accessible.  Amb una força cultural i social envejable per a altres llocs. És cert, que ho tenim, això i molt més,i ens hem de començar a adonar de tot això pot ser utilitzat pel bé comú i no sols de certes parcel·les. Tindre-ho no és suficient, hem d’utilitzar, de segur que no es pot fer res més per millorar el poble? La tasca és complicada, però no impossible. Ja ho diu el profeta, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

Necessitem un canvi, i les festes no son la solució sinó l’exemple de que tothom pot i ha de parlar per coses que ens interessen, ens afecten. Des de certs sectors del consistori es donava la imatge de que el canvi seria un revulsiu necessari per al poble. No ha estat tal baix la meua visió. De tota manera, pense que un sols cap de setmana ple de gom a gom, no va a portar a Bocairent cap a la senda del progrés del nostre poble. El sí al canvi, al menys que jo defensava, era d’una banda decidir entre tots què volíem fer de les nostres festes i que el màxim de gent del poble puguera participar.

Necessitem que les noves formes de fer política que hi ha treballant al poble des de fa temps, del nou municipalisme, es pose al capdavant. Necessitem noves idees, noves perspectives, nous objectius, noves metes es posen a la palestra pel canvi que necessita Bocairent.

I ara, què?

Passada ja la consulta sobre el canvi de festes, podem dir clarament: per fi! Ja siga perquè l’opció resultant elegida és la teua preferida ( com és el meu cas ) . Ja siga perquè el debat constant i, de vegades “cansino”, s’ha acabat. Ja siga perquè creus que les festes són simplement això: festes. Ja siga perquè creus que, amb els resultats tan contundents, parlar de que “plourà per culpa del canvi” o cridar al cél pel “què farem dels ciris ara ? quan portem anys ja eixint a desfilar quan ens ve be? ” són debats estèrils perquè les festes, al final, són per a nosaltres. Ja siga perquè penses que cal parlar d’aquelles coses que sí van a portar l’autèntic progrés a Bocairent. Si penses açò últim, potser et preguntaràs: i ara, què?

Ja podem parlar de les taxes d’atur que no baixen i es mantenen elevades mes rere mes? Ja podem parlar, millor dit, preguntar que quines polítiques s’han fet des del consistori per garantir una política d’empleabilitat com cal? Ja podem parlar i presentar quines són les alternatives que es presenten a l’actualitat per poder viure d’una manera més sostenible? Ja podem parlar de què si Bocairent vol viure del Turisme ( un gran hit els últims anys ) com és que no hi ha un pla com toca per a poder fer-ho? Ja podem parlar del nefast vídeo de promoció turística? Ja podem parlar de que el Barri Vell no ha de ser una postal i cal que estiga ple de vida ? Ja podem parlar de la quantitat d’esforços que es generen al voltant d’altres organismes però que, eixos esforços no es veuen quan es necessiten per a fronts no tant celestials? Ja podem parlar de la falta d’una actuació com cal a la via per a evitar els famosos “reventons dia sí dia també” a l’estiu? Ja podem parlar de la necessitat de confluència de les associacions per tirar cap al bé comú i llevar l’ego que tenen alguns? Ja podem parlar de la falta d’alternatives d’oci a la joventut o els problemes del “botellón”? Ja podem parlar del pamflet que ens arriba a casa cada dos mesos? Ja podem parlar de la necessitat de recuperar un mitjà tant emblemàtic com Ràdio Bocairent? Ja podem parlar de seguir lluitant per l’educació pública, de qualitat i en valencià?

En definitiva, i ara què?

Ja podem parlar de construir l’autèntic progrés per a Bocairent?

 

Tornar

Tornar. 1 1 v. intr. [LC] Algú, anar devers el lloc del qual havia partit.  2 intr. pron. [LC] Unit al pronom en significa partir d’un lloc per anar al lloc de procedència.

 

Febrer va ser l’últim mes quan vaig actualitzar aquest lloc. La veritat, als últims mesos ha passat molt. Això em motivava a escriure però, una cosa que escassegem de vegades, el temps, m’ho impedia. Una vegada passada la voràgine d’esdeveniments, arriba la calma amb aquesta estranya passió d’escriure allò que pense. De tot el que ens ha passat, hem pensat, hem viscut, el que més destacaria seria la plasmació d’un projecte il·lusionador : el Col·lectiu L’Espigolà. Ja fa mig any que el presentarem així…

 

Deia Estellés: “Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble viu, alegre i combatiu”. I nosaltres, deixebles del gran mestre, hem decidit baixar.

 

Esteu davant d’un projecte nou que va començar l’Abril del 2013 les primeres línies d’un somni, d’una utopia de veïns i veïnes de Bocairent. Som un projecte que vol treballar per aconseguir el Bocairent somiat. Volem reforçar i ampliar l’esperit col·lectivitzador per fer front a les adversitats globals, treballar pels nostres drets socials, culturals, ecològics, etc. No podem deixar de banda els desitjos de tenir una implicació major amb el nostre entorn natural i aconseguir una normalització cultural plena.

 

Les frases anteriors poden ser solament un esbós, unes línies en un paper, que no volem que siguen papers mullats. Nosaltres, tenim un somni que volem portar a la realitat. Anem a posar llana al teler i fabricarem el nostre propi present. Som veïns i veïnes que residim( també els que ho fan en la distància), estimem, juguem, treballem, desfilem i somiem a Bocairent. I per això,caminarem per fer un poble viu, just, solidari, sostenible, compromès per la igualtat entre homes i dones, participatiu. L’Espigolà pretén ser un grup heterogeni per a buscar els objectius que entre totes i tots anem decidint

 

Un col·lectiu que des de l’àmbit sociocultural aporte i presente idees i projectes alternatius a Bocairent. El camp pot ser ben ampli. Volem:

• -Dinamitzar la vida social i cultural del poble.
• -Donar a conéixer alternatives socioeconòmiques i sostenibles.
• -Potenciar les tradicions i costums populars.
• -Fomentar la immersió amb el medi que ens envolta.

I tot això d’una manera assembleària  cooperativa, amb els suggeriments que qualsevol (bocairentina/í d’ací i d’allà, dels pobles de la Mariola o de qualsevol raconet de la nostra terra) vullga donar i oberts a tot tipus d’iniciatives socioculturals que enriquisquen la vida del poble.

 

Projecte ambiciós sens dubte. Però qui no arrisca no aconsegueix els objectius. Amb aquest mig any de vida del col·lectiu tant sols podria donar les gràcies a cadascuna de les persones que s’ha adherit i ha format part enriquint amb el seu treball,  des de casa o des de l’aspra diàspora, per les seus idees, per les seues propostes, pels debats generats, per les converses inacabades, etc. Així com a totes les persones que ens han fet cas quan els demanat que col·laboren amb nosaltres.

Hem donat el tret de partida a un projecte que no sabem les voltes que li té preparat el futur però, de moment, hem començat a treballar per espigolar Bocairent, la Mariola.

 

 

I tot això m’agrada, perquè tornarem…

Resposta

1 1 f. [LC] Acció de respondre. 
1 2 f. [LC] Allò amb què es respon a una pregunta, a una acusació, a una objecció, etc.

Si el passat post preguntava pels motius de l’absència de l’Alcalde a la reunió a favor de la línia Xàtiva – Alcoi, aquest escric sobre la resposta. Després de veure que ningú em responia, vaig decidir anar directament a la font implicada. És a dir, li vaig preguntar directament a l’Alcalde perquè no havia anat a la reunió. Si era perquè no li interessava o perquè no podia anar. La resposta va ser clara i contundent. No va anar perquè no se l’havia convocat. Després hi hagué una xicoteta conversa on mostrarem els dols la preocupació per aquesta tram ferroviari tant necessari com únic.

Pregunta

1 f. [LC] Acció de demanar a una persona informació sobre alguna cosa que es desitja saber, un aclariment, la solució d’algun dubte.

El passat 1 d’Octubre hi havia una notícia al voltant de la reunió de tot un seguit d’alcaldes per fer un front comú per la línia Xàtiva – Alcoi. Entre els alcaldes que hi havia estaven: els Ontinyent i d’Alcoi que van convocar, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Benissoda, Bufali, Carrícola, Fontanars dels Alforins, Montaverner, el Palomar. Salem, d’Agres, Alfafara, Almudaina, l’Alqueria d’Asnar, Benassau, Cocentaina, Gaianes, Gorga i Muro. I la meva pregunta és, i per què l’alcalde de Bocairent no va anar? Per què no podia o per què creu que no és important perquè no passa per Bocairent ? Si és la segona pregunta la més indicà de segur que ha de veure a les desenes d’estudiants que gasten aquest tren per acudir a Xàtiva i després a València, Castelló o Gandia. De tots es ben sabut que el transport públic no té una gran connexió a Bocairent i aquest tren, tot i que et tingues que desplaçar una mica, cal que s’aposte. Si algú que llig sap la resposta, agrairé la informació que em done.

Carta oberta a la regidora de cultura de l’Ajuntament de Bocairent

Divendres passat, 31 d’agost, es va celebrar l’Acte de Cloenda del Bicentenari de la Constitució Espanyola de Cadis de 1812 i l’homenatge al Diputat Josep Joaquim Castelló, bocairentí present a Corts. Entre els convidats estava el President de les Corts Valencianes el Sr. Juan Cotino que seria la personalitat més il•lustre, pel rang polític que ocupa, i que “algú” clarament va convidar.

L’arribada a Bocairent de Cotino va provocar tant a la Plaça de l’Ajuntament com a la Plaça de la Presó una sèrie de protestes de gent que en res van impedir la realització de la celebració programada.

A la Sra. Regidora de Cultura, la socialista Francesca Cabanes, li va faltar temps, diria que segons, per dirigir-se a mi, una vegada acabat l’acte, i amb supèrbia amollar-me literalment: “Estaràs content, eh? Amb la feina que ens ha costat muntar tot açò!” Evidentment es tractava dels crits i xiulets que s’escoltaven únicament quan sonava el nom del President de les Corts durant el lliurament dels recordatoris i que a ella no li van agradar gens (a ell tampoc).

Davant d’aquesta actitud desmesurada d’altres regidors socialistes la van convidar a retirar-se de davant meu i que li restara importància.

He de reconèixer que em vaig quedar sorprés i espantat. No dubte que tot l’acte els va costar molt de preparar, i per això sóc el primer que com a portaveu del Bloc-Compromís done la felicitació pública al Grup l’Arcà, als músics, a les empreses, als estudiosos i periodistes, als familiars de l’homenatjat i a tota la gent que ha col•laborat en els diferents i nombrosos actes preparats des del mes de març.

El que no li consentisc ni permet és la primera part de la frase, de l’exabrupte, perquè això pressuposa que la Sra. Cabanes buscava un culpable, en aquest cas jo, que hauria d’haver mobilitzat tota aquella gent perquè rebentara l’acte, res més lluny de l’estricta realitat.

En primer lloc la gent que es va aplegar venia de manera lliure i el que va fer es diu llibertat d’expressió. Li he de fer alguna observació perquè hi havia també persones que són militants del seu partit i que també van exercir el seu dret d’expressar-se lliurement. Clarament va perdre els papers, Sra. Cabanes, i va fer avergonyir als membres del seu partit perquè hi havia molta gent que va presenciar aquella patètica escena seua. Però el més greu és que amb regidores socialistes com vosté no caldrien altres opinions ni altres opcions polítiques.

Per això li demane una rectificació pública davant aquest fet impropi d’una persona que potser té cultura però pel que fa a l’educació no va ser el seu millor dia.

Manel Delgado Sanchis
Portaveu del Bloc-Compromís a l’Ajuntament de Bocairent

 

Al que el PSOE de Bocairent contesta: 

Davant la polèmica sorgida en relació a l’acte del passat divendres, volem puntualitzar:
1. La carta escrita pel regidor Manel Delgado evidencia pocs motius per a fer oposició.
2. El manit recurs d’igualar-nos al PP demostra una incapacitat manifesta per part del Bloc per a articular una alternativa clara. Per sort, la ciutadania de Bocairent es manifesta clarament partidària de l’acció de govern socialista.

3. Entendríem millor i seria més profitós una crítica global a la programació realitzada amb propostes constructives. Però clar, per a d’això, el regidor signant deuria d’haver assistit a tots els actes i no sols als més “mediàtics”, actuant de forma idèntica al que ha fet l’altre grup de l’oposició.

4. El motiu de que assistira el president de les Corts s’emmarca en la necessària i lògica relació institucional: “Este homenatge s’engloba dins d’una sèrie d’actes que les Corts i els municipis d’origen dels diputats valencians a Cadis estan duent a terme al llarg d’enguany amb motiu del seu bicentenari”

El “Tomasin” dels Marrocs a una peli de Scorsese

Abans, tenia el costum de quan hi havia alguna pel·lícula que m’agradava, publicar-ho per aquest món cibernètic. Un món, que no saps sempre si algun habitant ho llegirà. Avui recupere aquesta vella costum gràcies a una de les pelis que m’han sorprès aquest any “Hugo” de Martin Scorsese. Una peli que no em va cridar massa l’atenció ( tot i els premis que s’havia emportat i les nominacions) però que quan l’he vist m’he adonat que és una obra d’obligada visualització. De totes les lectures que es poden fer, m’ha fascinat l’homenatge que fa al cinema, sobretot als inicis del cinema, i les pinzellades franceses del film. Baix de l’escrit vos pose el tràiler per si no la coneixeu i voleu veure que vos pot deparar.

Tot i ser una gran peli, el que realment m’ha motivat a escriure sobre ella ha sigut una escena. En concret una melodia que apareixia de fons. Vos pose vora 30 segons de l’escena, escolteu la música de fons.

A que vos recorda? A mi em recorda al “Tomasin” que canten a la Filà Marrocs. Desconec l’origen d’aquesta cançó popular, si més no, no deixa de ser curiós com en una peli ambientada en el París del 1930 sone una melodia que és tant coneguda ( almenys als de Bocairent).