País Valencià

Preàmbul de l’Estatut d’Autonomia. La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l’etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta.

Vivim un moment de retorn al passat. Als historiadors ens posen les coses fàcils quan tenim que explicar moments de la historia espanyola contemporània: el sistema polític i electoral de la Restauració, la formació dels sindicats obrers, el per què del creixement del nacionalisme basc i català després del desastre del 98, la doctrina i “lògica” nacional-catòlica, etc…

Per sort, al nostre país també tenim polítics que ens ajuden a contemplar el que passava temps arrere. Parle de la nova onada que ha iniciat el Partit Popular de la Comunidad Valenciana per a acabar amb el creixement de l’oposició valencianista. Ara vol fer que el terme País Valencià siga motiu per no subvencionar un partit polític. Ho tenen tot calculat aquestos del PP, saben que si comencen a jugar a la guerra de símbols, on es senten còmodes, l’oposició deixarà el seu paper opositor i es centrarà en un nou atac espanyolista. Més quan ha hagut alguna enquesta que li donava per perduda la majoria absoluta. Ara, els mitjans del règim ( Las Provincias, ABC o El Mundo) començaran a jugar el joc que vol el PP i començaran a atacar a l’oposició traient els draps bruts i acusant-los d’anti-valencianistes, etc. El de sempre, el que fa anys que va passar i vam pedrer la batalla.

Quan una cosa està clara, ja siga perquè està recollit a l’Estatut d’Autonomia o siga un terme històricament correcte, no cal pedre temps. S’ha de seguir lluitant contra la nefasta política a la Generalitat a qualsevol àmbit i per recuperar la dignitat al nostre país que ha estat saquejat de dalt a baix. No perdem el nord i marquem nosaltres l’agenda, que no ens la marquen més ells.  Aprenem de la Batalla de València i juguem de nou el partit amb totes les nostres cartes per a guanyar-lo.

Patetisme

Abús de motius o de situacions patètiques en una narració, en una escena, etc.

Això és el que descriu fotografia d’aquest matí a la ciutat de València. L’he vista al Facebook de la Cadena Ser València. És una cola a la tenda que hi ha al carrer Colom. La cola, segons diuen, està fent-se des d’ahir per a arreplegar el nou model de l’Iphone 5. No sé que és més patètic, si estar fent cola per comprar-se un mòbil o gastar-se en un mòbil entre 669 o 869 euros que val el nou model.

Important

adj. [LC] Que importa, que emmena una conseqüència seriosa

Avui anuncia Guardiola que marxa. Moltes gràcies pel teu treball i les alegries que ens has donat. Una llàstima per al seguidors culés. Ara bé, per a mi és més important les dades de l’atur que han donat hui. Al País Valencià tenim un atur del 681.400 valencians i valencianes. A tot açò, sumem les retallades en educació, sanitat, drets laborals, brutalitat policial, crisi de qualsevol àmbit econòmic/social/polític, etc. Aleshores? Per què ens passem l’estona donant la tabarra en aquest tema i no ens posem a lluitar pel que ens importa. Digueu-me cínic o com vulgau, però crec que amb aquesta notícia hi haurà gent que s’adona de tot el que l’envolta i isca al carrer a lluitar i no a festejar victòries. A la fi, el futbol és futbol i no dona de menjar a tothom.

Dossiers Estellés, bonic i enèrgic.

Aquest dissabte es va projectar un documental sobre el poeta de l’Horta, Vicent Andrés Estellés al programa Dossiers de RTVV. No en sóc un gran expert en la seva obra, la veritat. Ara, el que he llegit m’ha semblat fascinant. Com diuen al documental, és considerat com el poeta valencià més influent del segle XX. Podríem dir que la seva obra no passarà de moda mai. Com es veu al documental, els més joves saben versos dels seus escrits gràcies a grups com Obrint Pas o el cantautor Pau Alabajos. D’altres no tant joves, de la mà del propi autor però també de vells amics seus com Ovidi Montllor o Paco Muñoz. Però si no heu vist el Dossiers sobre Estellés, mireu-lo i parle-ne un poc.

Primer de tot voldria dir que m’ha paregut un documental bonic i enèrgic. Dedicat a una figura com Estellés on altra cosa no, però sentiments i vivacitat en mostra per tots els costats. M’agrada molt com han tractat la figura del poeta. Acompanyats molt be sempre amb vivències i records dels familiars i, com no, amb els seus poemes. Sempre anaven de la mà d’una selecció d’imatges perfecta que ens porten més endins dels poemes. Especialment, m’agrada que les imatges que ixen de València siguen a llocs pels quals passe a sovint i que considere únics ( com la Plaça del Tossal o el Café Lisboa). Però, a més, encara trobe un últim apunt molt bo del documental que en son les veus, les entrevistes, dels amics d’Estellés i d’experts de la seva obra. Les diverses personalitats que parlen tant sols fan una cosa: rellançar més encara la figura d’Estellès. M’ha agradat conèixer més la seva figura, veure’l parlar i com parlen d’ell és un goig. Torne a repetir, m’ha paregut molt tendre i ple de sentiments.

De veritat, molt bo el treball d’aquest Dossiers, especialment de la seva directora, una cardaora Matilde Alcaraz. Des de que va fer de mantenidora fa anys a una proclamació de les festes a Sant Agustí, m’he fixat més amb el seu treball. El seu, com la de molts altres a RTVV demostren que no tots i totes són iguals que els seus dirigents que posen en perill la corporació valenciana pública, tant important com necessària. Per acabar, tant sols fer un humil homenatge a la figura d’Estellés i a la seva família. És un poema que va dedicar a Bocairent, i al meu parer, reflecteix molt be el  poble i tot el que l’envolta. Des d’ací donar les gràcies a qui me’l va passar, el qual em costa que té forts lligams amb el mestre Estellés.

BOCAIRENT

Com cova i cova, com teler de roca
així lligant, amb sintaxi preclara,
les altituds i les profunditats,
covetes, coves, cariada pedra,
com mantes, com un caminant propòsit,
com una cova en el segell del dit.
Herba d’olives, serralada d’aire,
les fonts corrents com trenes novençanes,
com un papal o arquebisbal permís,
sonen telers de foradades fustes,
treballador des de l’alba a la nit
que té remors perdudes de muntanya,
feracitats de la terra opulenta
en rams, en flors de singular dipòsit,
matins de llum, mantes, mantes, el dia,
el dia gran i universal floreix
amb una manta es tapava el roder
i aquells amors de rosa perdurable!
Hores de pols i de corcó secret!

Vicent Andrés Estellés ( Burjassot 1924 – 1993)

Del #IESLluisVives a la #PrimaveraValenciana

He començat diverses voltes aquesta reflexió i no m’ha agradat cap. Tinc massa idees al cap i no vull fer un text massa llarg. Per tant, vos pose tota una sèrie d’idees sobre el que està passant:

• El que estem vivint a València aquesta setmana és fruit de la impunitat feixista que hi ha des de fa anys, es pensen que València és seva i la resta som els enemics ( com be va apuntar el cap de policia). Aquesta impunitat no és sols culpable el feixista, sinó també el que ha deixat actuar, deixa fer i que no es posiciona en contra quan actuen. El feixisme no és un insult que fem per costum, és una realitat ben evident a València com estem vivint.

Volem TV3, i Canal 9?

El tancament de TV3 al País Valencià n’és un exemple més de la política espanyolista del PPCV. Un atac a la cultura catalana on va acabar en un tir amb dos objectius. D’una banda tancà TV3, una televisió que a Camps li molestava molt i, d’altra banda, posava en perill la continuïtat d’ACPV (gens partidària al règim popular) amb unes multes sobre-dimensionades i injustes. La indignació de molts valencianes i valencians n’era patent i vam anar a concentracions, rebentarem el twitter amb el hastag #sensesenyal, ens manifestarem, etc.

A dia de hui, amb el Alberto Fabra ( si, aquell que estava a favor de les emissions de TV3) hauria d’estar ja (quasi) solucionat. Total, que el proper dissabte hi ha Castelló una Manifestació en favor de TV3 i la mobilització popular segueix en peu. Una d’aquestes està posant-se prou de moda i és, quan hi ha una càmara de Canal 9 es posen a cridar i posar cartells de “Volem tv3”. Unes accions que si ixen en antena són vistes com un triomf contra la censura total dels alts càrrecs de RTVV. Quan veus o escoltes això, hi ha un somriure. Tot i això, a mi hi ha certes preguntes que em venen al cap al voltant d’aquest tema.

• Què passa amb els treballadors i treballadores de RTVV? Ells no tenen la culpa de la censura i la mala gestió que té la RTVV. A més, amb accions així se’ls dificulta el seu treball. Al igual que el Volem TV3 quan se’ls xiula o increpa per la manipulació informativa, no pensem que ells no són els culpables. Ho son els alts dirigents que despilfarren contractant a tertulians o presentadors addictes al règim. S’ha de denunciar la censura i la mala gestió però no crec que siga la solució increpar i dificultar el treball dels treballadors i treballadores. Ja tenen prou amb el que se’ls ve damunt.

• Per què ens seguim mobilitzant sols per TV3? És important poder veure totes les televisions del nostre àmbit lingüístic ja gisa TV3 o IB3. Ara, no sols televisions, sinó tot tipus de mitjans de comunicació com premsa escrita o ràdios. Ara bè, després del tancament de les seves emissions,  TV3 ha fet alguna acció o han mostrat algun malestar? S’han mullat per a què al País Valencià es torne a vore? O han intentat ajudar a ACPV a pagar les multes o els han fet algun reconeixement pel que han fet per TV3? La seva actuació crec que ha estat més que desitjable, almenys el que conec.

Cal mobilitzar-se per veure, escoltar i llegir mitjans de comunicació en la nostra llengua, sempre estaré a favor, però què passa amb Canal 9? No anem a mobilitzar-se per una televisió pública, de qualitat i en valencià? Hem de lluitar per aconseguir que la nostra televisió i ràdio siguen fonamentals per a tothom alhora d’informar-se però també alhora del temps d’oci. Programes com Trau la Llengua o l’Alqueria Blanca, líders d’audiència i en valencià, són un exemple de que a casa nostra es fan programes de qualitat i no tot és censura ni manipulació. A més, a banda de posicionar-se a favor de d’un RTVV pública, hem de mostrar la nostra solidaritat amb els treballadors i treballadores. Com haureu llegit, van a fer un ERE on van a tirar al carrer a milers de professionals per la mala gestió que han tingut els alts directius. El passat 28 de Gener es va fer la “Declaració de Burjassot” on es feia una aposta per recuperar RTVV de la fallida econòmica, de la mala gestió i de la manipulació. El dissabte que ve a Castelló i anem posant una data per a mobilizar-se per Canal 9, que també és nostra i ens la estan matant.

Per l’escola Pública

Ja n’hi ha prou de que ens pixen a sobre i diguen que plou. Actualment, vivim a instituts on els alumnes han d’anar amb mantes perquè no hi ha diners per posar en marxa la calefacció, trobem com hi ha instituts que han vist com els tallen la llum perquè no poden pagar factures. En definitiva, vivim en un moment on bona part dels instituts, escoles i universitats estan endeutades perquè la Generalitat no els paga. No els paga el que els és legítim, no ho oblideu. Si ixen dient que faran un esforç per a solucionar problemes de liquidesa dels centres, recordeu que aquest problema l’han creat ells no pagant i que si paguen no solucionen, sinó que fan el que els toca. A la Sanitat també passa el mateix, on hospitals i centres de salut es veuen afectats. No sols son problemes d’infraestructures sino també de personal docent i sanitari. Ells s’endeuten i no poden assumir responsabilitats, penals si cal, mentre que si les famílies s’endeuten poden ser castigades sent desallotjades de les seves cases?

Hi ha reunions amb Ecclestone per negociar un contracte inútil com el de la Fórmula 1. Les reunions són  per si es mantenen en el calendari mundial. Per a ells, el contracte no es pot trencar. No fotem, si que poden incomplir el contracte amb la societat i els seus drets socials i no amb un empresari ( el qual deixa molt que desitjar en quant a valors)? I encara tenen la barra de dir que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats! Perdoneu que discrepe d’uns polítics com els que diuen governar-nos a tots i totes. Això sí, no oblidem que farà cosa de mig any han renovat la seva majoria absoluta al País Valencià i fa poc han guanyat a tot l’estat. Sincerament no sé que veuen i esperen els que voten a aquestos personatges.

Jo no, jo no ho els he volgut mai ni he viscut per damunt de les meves possibilitats. Sempre he tingut clar que un estat ric no és aquell que prioritza la riquesa d’uns pocs, no és aquell que inverteix en faràndula i monuments de cement inútils i no en estructures socials. No és aquell on els seus alts càrrecs estan sent mirant amb lupa pels casos de corrupció i no pel seu alt grau de cultura i coneixements, no és aquell on hipoteca els nostres drets per a fer-se fotos amb els seus herois, etc. Un país serà ric si compta amb uns serveis socials immillorables, uns sistema educatiu que transforme la societat cap a la utopia, un servici sanitari que ajude a tothom a poder tirar endavant al dia a dia, uns servicis d’atenció als més necessitats per a que no es senten solen i es senten útils, etc. No faig demagògia, dic el que crec que és important. Drets socials si, privilegis i riquesa per a uns pocs no.

Aquest dissabte ha de ser el tret de sortida de tot un seguit de mobilitzacions per mostrar el rebuig social al que ens estan volen fer: destrossar el nostre sistema públic, llevar-nos els nostres drets socials. La crisi n’és l’excusa per fer-ho. Estem governants per polítics que pensen que el millor és un sistema sanitari on cadascú es pague els seus servicis, on el millor que hi ha són les escoles privades i elititstes, on el més normal que hi ha és regalar-se tratges i bolsos de Louis Vuitton, on si poden evadir impostos i cobrar en negre millor, on confonen que estudiar anglès ha de suposar la marginació de la nostra llengua, etc.

Digueu-me, que heu millorat vosaltres amb les polítiques dels Grans Esdeveniments? Heu notat els beneficis d’eixir al mapa un o dos dies a l’any? El ressò mediàtic s’ha substituït en més beques, en més ajudes al menjadors, menys barracons i més instal·lacions educatives? Tenim un sistema sanitari més fort, amb més ajudes a les investigacions, amb més docents i sanitaris, etc ? Jo no ho he notat i crec que està passant tot el contrari. Anem a pitjor. Ja n’hi ha prou de que ens vulguen retallar els nostres drets socials, ja està be de jugar amb els nostres somnis. Ja n’hi ha prou i per això , i molts més, demà cal eixir per l’educació pública.