Les festes s’han acabat, sembla ser que per fi, el 2015 ha començat a Bocairent. No cal recordar que les festes han estat les primeres del canvi a cap de setmana. Com no, alguna cosa m’agradaria dir al voltant.
D’una banda, l’afluència dels tres primers dies de les festes va ser prou massiva per part dels festers i festeres així com del veïnat de Bocairent. Almenys a la meua filà, a la meua esquadra, es va veure com estàvem quasi al 100% dels membres. Sols per aquest fet, de trobar-te amb els amics de la comparsa i del mateix poble, val la pena el canvi. Una participació major que, a priori, resultava problemàtica per alguns alhora de la celebració de l’entrada. Jo mateix, n’era un escèptic, no les tenia totes en mi de que es compliren els temps marcats fent que s’allargara l’entrada. Una falsa afirmació i plena de prejudicis per part meua. La realitat va mostrar el gran treball fet per la Junta de Festes amb la gran organització de cara l’entrada. El resultat va ser donar-li un salt de qualitat molt important. Ja era hora de tindre una entrada digna com la d’aquest any, de principi a fi sense interrupcions. Aquest és el camí a seguir perquè una millor organització de l’entrada és possible i real. A la postre va quedar al descobert que el debat llançat sobre la rotació (amb alguna votació inclosa d’alguna filà) queda, baix el meu punt de vista, estèril i com a símbol d’una rabieta.
- D’altra banda, m’agradaria donar la meua enhorabona a les juntes de cada filà, així com a la Junta de Festes. Enhorabona per estar organitzant en els moments que tothom està festa i sol produir-se l’aparició dels anomenats “malafolles” i “festerots”. Sobretot, els done l’enhorabona pel dilluns i dimarts, on el temps va jugar males passades i van estar a tothora alerta per a que les festes pogueren celebrar-se. Sé que moltes voltes no coincidiré en certes qüestions, però crec que s’ha de reconèixer la feina que fan totes elles. Sobretot cal mencionar-los front els què no estan disposats a fer feina però si donar lliçons. El meu reconeixement doncs a tota aquesta gent.
- Per últim, una pregunta: el cap de setmana va portar més gent? Baix el meu punt de vista: sí però no és suficient ni com es plantejava des d’alguns sectors favorables al cap de setmana. Sí que hi havia més afluència que altres dies d’entrada entre setmana, sols vore que els Mosqueters van eixir amb gent mirant era ja un èxit. Però, tota la gent que va acudir al poble era la gent que s’esperava? Aspiràvem a acollir a més gent al poble? De segur que sí. Altra resposta és conformis-me. El condicionant climàtic va influir a que alguns es pensaren de vindre a veure l’entrada, a veure qui té gana de a Febrer posar-se a mirar-la. Tot i això, van haver certes mancances des de les Institucions locals per a animar a vindre a participar a les poblacions veïnes. Em diran que es va fer propaganda als habituals llocs, es va fer el mateix de sempre ( notícies a premsa, quatre banners i poc més). Cert. Però amb això hi ha prou? Sols mirant les xarxes socials, especialment twitter, t’adonaves que molts no s’havien adonat del canvi. El dia 3, em vaig passar contestant a prou usuaris de twitter que les festes s’havien canviat de dates. Alguna cosa havia fallat.
Bocairent necessita un canvi, no sols de les dates de festes. Calma, no vaig a planejar cap debat sobre les festes, estic una mica fart ja. Bocairent necessita més canvis. Fins ara ha viscut de les rendes que ha donat la indústria tèxtil i quatre empreses sòlides de l’actualitat. Es trobem en un encreuament de camí cap al futur. Hem de seguir un altra ruta per treure’l del camí sense eixida en que estem, que ens han posat. Necessitem reiniciar la política local. Necessitem l’esforç de totes i tots, sobretot cal que comencem a respondre a les preguntes que llancem. Què volem que siga Bocairent? Quina economia ha de tenir Bocairent per a subsistir? Quina política turística ha de tenir? Hem de seguir sense un model turístic i patrimonial per seguir sense saber on anem? No és possible fer un pla turístic? Volem seguir rebent visitants sense tenir un sector hostaler en consonància al poble turístic què ens agradaria ser? I el Barri Vell, què diem? Anem a deixar que continue degradant-se i sols utilitzar-lo 3 voltes a l’any? La política local necessita de més participació dels veïns i veïnes, perquè no decidim entres totes i tots on invertir? Per què no utilitzem els mecanismes creats i que no es posen en funcionament per l’actual govern municipal? Per què no podem decidir nosaltres el PGOU i no deixar que se’ns impose un model quasi sense oportunitat de rèplica?
Sí, tenim i vivim en un poble de postal, que tenim uns monuments únics i un paratge natural accessible. Amb una força cultural i social envejable per a altres llocs. És cert, que ho tenim, això i molt més,i ens hem de començar a adonar de tot això pot ser utilitzat pel bé comú i no sols de certes parcel·les. Tindre-ho no és suficient, hem d’utilitzar, de segur que no es pot fer res més per millorar el poble? La tasca és complicada, però no impossible. Ja ho diu el profeta, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Necessitem un canvi, i les festes no son la solució sinó l’exemple de que tothom pot i ha de parlar per coses que ens interessen, ens afecten. Des de certs sectors del consistori es donava la imatge de que el canvi seria un revulsiu necessari per al poble. No ha estat tal baix la meua visió. De tota manera, pense que un sols cap de setmana ple de gom a gom, no va a portar a Bocairent cap a la senda del progrés del nostre poble. El sí al canvi, al menys que jo defensava, era d’una banda decidir entre tots què volíem fer de les nostres festes i que el màxim de gent del poble puguera participar.
Necessitem que les noves formes de fer política que hi ha treballant al poble des de fa temps, del nou municipalisme, es pose al capdavant. Necessitem noves idees, noves perspectives, nous objectius, noves metes es posen a la palestra pel canvi que necessita Bocairent.
Passada ja la consulta sobre el canvi de festes, podem dir clarament: per fi! Ja siga perquè l’opció resultant elegida és la teua preferida ( com és el meu cas ) . Ja siga perquè el debat constant i, de vegades “cansino”, s’ha acabat. Ja siga perquè creus que les festes són simplement això: festes. Ja siga perquè creus que, amb els resultats tan contundents, parlar de que “plourà per culpa del canvi” o cridar al cél pel “què farem dels ciris ara ? quan portem anys ja eixint a desfilar quan ens ve be? ” són debats estèrils perquè les festes, al final, són per a nosaltres. Ja siga perquè penses que cal parlar d’aquelles coses que sí van a portar l’autèntic progrés a Bocairent. Si penses açò últim, potser et preguntaràs: i ara, què?
La plana de Vic 