Etiqueta: Vicent Andrés Estellés

Dossiers Estellés, bonic i enèrgic.

Dossiers Estellés, bonic i enèrgic.

Aquest dissabte es va projectar un documental sobre el poeta de l’Horta, Vicent Andrés Estellés al programa Dossiers de RTVV. No en sóc un gran expert en la seva obra, la veritat. Ara, el que he llegit m’ha semblat fascinant. Com diuen al documental, és considerat com el poeta valencià més influent del segle XX. Podríem dir que la seva obra no passarà de moda mai. Com es veu al documental, els més joves saben versos dels seus escrits gràcies a grups com Obrint Pas o el cantautor Pau Alabajos. D’altres no tant joves, de la mà del propi autor però també de vells amics seus com Ovidi Montllor o Paco Muñoz. Però si no heu vist el Dossiers sobre Estellés, mireu-lo i parle-ne un poc.

Primer de tot voldria dir que m’ha paregut un documental bonic i enèrgic. Dedicat a una figura com Estellés on altra cosa no, però sentiments i vivacitat en mostra per tots els costats. M’agrada molt com han tractat la figura del poeta. Acompanyats molt be sempre amb vivències i records dels familiars i, com no, amb els seus poemes. Sempre anaven de la mà d’una selecció d’imatges perfecta que ens porten més endins dels poemes. Especialment, m’agrada que les imatges que ixen de València siguen a llocs pels quals passe a sovint i que considere únics ( com la Plaça del Tossal o el Café Lisboa). Però, a més, encara trobe un últim apunt molt bo del documental que en son les veus, les entrevistes, dels amics d’Estellés i d’experts de la seva obra. Les diverses personalitats que parlen tant sols fan una cosa: rellançar més encara la figura d’Estellès. M’ha agradat conèixer més la seva figura, veure’l parlar i com parlen d’ell és un goig. Torne a repetir, m’ha paregut molt tendre i ple de sentiments.

De veritat, molt bo el treball d’aquest Dossiers, especialment de la seva directora, una cardaora Matilde Alcaraz. Des de que va fer de mantenidora fa anys a una proclamació de les festes a Sant Agustí, m’he fixat més amb el seu treball. El seu, com la de molts altres a RTVV demostren que no tots i totes són iguals que els seus dirigents que posen en perill la corporació valenciana pública, tant important com necessària. Per acabar, tant sols fer un humil homenatge a la figura d’Estellés i a la seva família. És un poema que va dedicar a Bocairent, i al meu parer, reflecteix molt be el  poble i tot el que l’envolta. Des d’ací donar les gràcies a qui me’l va passar, el qual em costa que té forts lligams amb el mestre Estellés.

BOCAIRENT

Com cova i cova, com teler de roca
així lligant, amb sintaxi preclara,
les altituds i les profunditats,
covetes, coves, cariada pedra,
com mantes, com un caminant propòsit,
com una cova en el segell del dit.
Herba d’olives, serralada d’aire,
les fonts corrents com trenes novençanes,
com un papal o arquebisbal permís,
sonen telers de foradades fustes,
treballador des de l’alba a la nit
que té remors perdudes de muntanya,
feracitats de la terra opulenta
en rams, en flors de singular dipòsit,
matins de llum, mantes, mantes, el dia,
el dia gran i universal floreix
amb una manta es tapava el roder
i aquells amors de rosa perdurable!
Hores de pols i de corcó secret!

Vicent Andrés Estellés ( Burjassot 1924 – 1993)