Etiqueta: TV3

Volem TV3, i Canal 9?

Volem TV3, i Canal 9?

El tancament de TV3 al País Valencià n’és un exemple més de la política espanyolista del PPCV. Un atac a la cultura catalana on va acabar en un tir amb dos objectius. D’una banda tancà TV3, una televisió que a Camps li molestava molt i, d’altra banda, posava en perill la continuïtat d’ACPV (gens partidària al règim popular) amb unes multes sobre-dimensionades i injustes. La indignació de molts valencianes i valencians n’era patent i vam anar a concentracions, rebentarem el twitter amb el hastag #sensesenyal, ens manifestarem, etc.

A dia de hui, amb el Alberto Fabra ( si, aquell que estava a favor de les emissions de TV3) hauria d’estar ja (quasi) solucionat. Total, que el proper dissabte hi ha Castelló una Manifestació en favor de TV3 i la mobilització popular segueix en peu. Una d’aquestes està posant-se prou de moda i és, quan hi ha una càmara de Canal 9 es posen a cridar i posar cartells de “Volem tv3”. Unes accions que si ixen en antena són vistes com un triomf contra la censura total dels alts càrrecs de RTVV. Quan veus o escoltes això, hi ha un somriure. Tot i això, a mi hi ha certes preguntes que em venen al cap al voltant d’aquest tema.

  • Què passa amb els treballadors i treballadores de RTVV? Ells no tenen la culpa de la censura i la mala gestió que té la RTVV. A més, amb accions així se’ls dificulta el seu treball. Al igual que el Volem TV3 quan se’ls xiula o increpa per la manipulació informativa, no pensem que ells no són els culpables. Ho son els alts dirigents que despilfarren contractant a tertulians o presentadors addictes al règim. S’ha de denunciar la censura i la mala gestió però no crec que siga la solució increpar i dificultar el treball dels treballadors i treballadores. Ja tenen prou amb el que se’ls ve damunt.
  • Per què ens seguim mobilitzant sols per TV3? És important poder veure totes les televisions del nostre àmbit lingüístic ja gisa TV3 o IB3. Ara, no sols televisions, sinó tot tipus de mitjans de comunicació com premsa escrita o ràdios. Ara bè, després del tancament de les seves emissions,  TV3 ha fet alguna acció o han mostrat algun malestar? S’han mullat per a què al País Valencià es torne a vore? O han intentat ajudar a ACPV a pagar les multes o els han fet algun reconeixement pel que han fet per TV3? La seva actuació crec que ha estat més que desitjable, almenys el que conec.

Cal mobilitzar-se per veure, escoltar i llegir mitjans de comunicació en la nostra llengua, sempre estaré a favor, però què passa amb Canal 9? No anem a mobilitzar-se per una televisió pública, de qualitat i en valencià? Hem de lluitar per aconseguir que la nostra televisió i ràdio siguen fonamentals per a tothom alhora d’informar-se però també alhora del temps d’oci. Programes com Trau la Llengua o l’Alqueria Blanca, líders d’audiència i en valencià, són un exemple de que a casa nostra es fan programes de qualitat i no tot és censura ni manipulació. A més, a banda de posicionar-se a favor de d’un RTVV pública, hem de mostrar la nostra solidaritat amb els treballadors i treballadores. Com haureu llegit, van a fer un ERE on van a tirar al carrer a milers de professionals per la mala gestió que han tingut els alts directius. El passat 28 de Gener es va fer la “Declaració de Burjassot” on es feia una aposta per recuperar RTVV de la fallida econòmica, de la mala gestió i de la manipulació. El dissabte que ve a Castelló i anem posant una data per a mobilizar-se per Canal 9, que també és nostra i ens la estan matant.

Democràcia d’enquestes

Democràcia d’enquestes

Escric motivat pel debat que hem tingut a classe sobre tres sistemes de representació als països europeus. Un debat força interessant on hem fet un ràpid recorregut a la història dels governs representatius, centrant-nos sobretot amb el Parlamentarisme, la Democràcia de Partits i la Democràcia d’Audiència. Tranquil·litat, no pretenc apuntar tot el que hem debatut a classe. Tant sols m’agradaria apuntar algunes coses que em venen al cap.

Corts Valencianes

Ens trobem en una situació on la política de partits és la que guia la política dels Estats. Tot es fa per aconseguir vots i tindre guanys electorals. No es governa pel bé de tots i totes, es governa per als seus votants ( mireu l’exemple clar del País Valencià). Si es soluciona els vertaders problemes de la ciutadania millor, però l’objectiu és guanyar eleccions i perpetuar-se al poder. Alguns m’atacaran dient-me que faig demagògia però l’exemple més clar del que dic és el parlament. Per a què serveixen les Corts Valencianes o el Congrés Espanyol? Com deia un professor: per a fer titulars i poc més. No serveix per a res, la seva funció fonamental (la promulgació de lleis) està desvirtuada i es decideix tot fora. D’una banda, alhora de fer una reforma legislativa o promulgar alguna llei, es negocia primer amb els grups d’interès i de poder. Després es fa un debat públic, sí, d’acord, però als mitjans de comunicació. Fixeu-vos com cada intervenció pública dels “grans” polítics que tenim, són per a defensar o criticar les reformes que es van a aprovar. Quan arriben al parlament, ja s’han dit tants arguments a favor i en contra, que sols queda llançar titulars a les intervencions per a eixir més a la premsa ( i guanyar així adeptes per a la causa). Abans els arguments es donaven fins a la sacietat al parlament. D’altra banda, si no es té cap acord tàcit amb altre partit, al no tenir majoria absoluta, es negocia prèviament amb els altres partits. Una volta està tot acordat i clar, es vota de manera corporativista. Trobem a faltar certa autonomia dels representants ( prima la fidelitat al partit, no la consciència pròpia), i voten pel que els pot fer veure millor als mitjans. No hi ha cap programa sòlid al voltant de res, no tenen ideologia, no tenen posició ferma en cultura, economia, etc. Digueu-me alguna posició, o millor dit, un programa clar sobre el camí a seguir en matèria econòmica que haja durat més de dos legislatures per part del PPCV, PSOECV o COMPROMÍS? No hi ha un discurs clar, no hi ha programa polític, sols es guien pel que pot guanyar vots i el que dona bona imatge als mitjans de comunicació (per això parlem de Democràcia d’Audiència).

L’abisme entre la realitat quotidiana i la realitat política cada dia es fa més gran. La societat no compta per a res. Tant sols s’utilitza per a fer enquestes d’opinió i justificar les seves decisions al capdavant del govern. Mireu doncs, l’exemple amb el PSOE de González i el referèndum de l’OTAN. Passaren de posicionar-se públicament en contra de l’OTAN per acabar aprovant l’accés. Amb el lideratge de González i el bombardeig constant des de tots els llocs, aconseguiren canviar l’opinió dels ciutadans al referèndum mitjançant enquestes d’opinió. No cal anar-se’n tant lluny per agafar exemple. Per què ara si és correcta la guerra contra Líbia i no contra Iraq? Els partits juntament amb els mitjans de comunicació, han educat prèviament a l’opinió pública per a que es pronuncien favorablement a les enquestes d’opinió i no mostren rebuig a la guerra manifestant-se al carrer. Abans, a l’inici de la política de masses ( final sXIX – s XX), la societat marcava l’agenda política i eixia al carrer quan alguna cosa els pareixia injust. Ara tant sols es posicionen en contra a les enquestes dels principals mitjans de comunicació. És un fet molt preocupant el que està passant: les enquestes d’opinió aconsegueixen que la societat no es mobilitze. Per què? D’una banda perquè la política acaba per ser una expressió individual, a més, té costos personals mínims en contra dels costos de temps i energia que suposa anar a una mobilització per l’educació pública, per exemple. D’altra banda, perquè fer enquestes d’opinió facilita l’expressió política ja que són més tranquils (“pacífics”?) que les manifestacions. Així doncs, la veu de la societat ha deixat d’estar al carrer, o com es diu “davant de les portes del parlament”, per estar tant sols en casos molt concrets. Per a mi, la importància de les enquestes al sistema polític i social, són un símptoma molt clar de la despolitització social. Avui en dia no es vol fer res que comporte un esforç sense tenir a canvi cap recompensació econòmica.

Es sol apuntar a la classe política com als responsables de la situació actual de la despolitització. Però crec, que s’ha de sumar més actors. Els mitjans de comunicació amb la imatge distorsionada de la realitat. Han aconseguit, a més, que ara no es vote al partit que represente els teus interessos o classe social, ara es vota al personatge més carismàtic, més mediàtic, etc. No podem oblidar els grups d’interessos, els que han pervertit la classe política popular aburgesant-la, entre altres coses. Però, i la societat no tenim cap responsabilitat? També, i molta. Per què no ens manifestem amb la de que coses que tenim per reivindicar? On està la gran revolució valenciana que anava iniciar-se amb el tancament de TV3? La cosa s’ha apagat de seguida, i tant sols hem jugat el joc que ells volien. Hem d’eixir al carrer per expressar la nostra opinió, no ho hem de fer sols amb “m’agrada” al facebook o amb trending tòpics al twitter. Voleu dir que no hi ha valencians i valencianes cansades amb l’actual situació socio-econòmica i política? No m’ho puc creure. Tenim oportunitats els caps de setmana següents per fer-ho, com la manifestació contra la corrupció d’aquest dissabte o la Festa per l’ensenyament en valencià i l’escola pública el dia 2 d’abril. Tenim l’oportunitat de mostrar el nostre malestar. Recordem a la classe política què és fer política, recordem que és la democràcia real. No ens esperem sols a les eleccions de maig, ni molt menys a expressar la nostra opinió en un sondeig. Si no ho fem, el futur és poc esperançador, més quan tothom mira les enquestes per parlar en política…