Ho confesse, estic molt fart. No hi ha conversa, no hi ha dia on no escolte: ” açò és històric”, ” deixeu pas a la història”, ” canviarem la història”, etc. Deixeu a la història en pau.
Vivim en una obsessió que arriba a punts insospitats, sembla que es vulga ja viure el demà per recordar i parlar del present amb els futurs habitants. Pensem en la posterioritat per damunt de les nostres possibilitats. Açò ho contaré als nets, açò m’ho compre per al dia de demà poder recordar, açò quan tinga nets els agradarà. I ara què?
I ja no parlem de les declaracions dels periodistes, dels tertulians, dels esportistes, dels polítics, dels cronistes, dels twitters, de la societat en general. De seguida la paraula història ha d’eixir. Per què no deixem que la pròpia història, de la mà dels que més la treballen i la mimen diran si ha de ser històric o no? Com qualsevol cosa, tot s’ha de veure en distància, tot s’ha d’analitzat i comparar amb altres fites. S’ha de tindre en compte, com no, el context en que es desenvolupa i les dades.
On més destaca sol ser en tot el que envolta l’esport, en concret al futbol. Vivim tant accelerats que no importa de res la història del propi futbol. Un 5 a 0 es declara històric, sense tindre en compte si ha hagut abans el mateix resultat. Les victòries de seguida s’obliden. Pot ser és un símptoma de la societat on hi ha valors que s’han perdut.
En fi, després d’aquestes paraules, de vegades sense sentit i que pretenia alliberar, espere que deixeu a la història en pau i viviu més el present.
La plana de Vic 