Etiqueta: País

Tornar

Tornar

Tornar. 1 1 v. intr. [LC] Algú, anar devers el lloc del qual havia partit.  intr. pron. [LC] Unit al pronom en significa partir d’un lloc per anar al lloc de procedència.

 

Febrer va ser l’últim mes quan vaig actualitzar aquest lloc. La veritat, als últims mesos ha passat molt. Això em motivava a escriure però, una cosa que escassegem de vegades, el temps, m’ho impedia. Una vegada passada la voràgine d’esdeveniments, arriba la calma amb aquesta estranya passió d’escriure allò que pense. De tot el que ens ha passat, hem pensat, hem viscut, el que més destacaria seria la plasmació d’un projecte il·lusionador : el Col·lectiu L’Espigolà. Ja fa mig any que el presentarem així…

 

logo l'EspigolàDeia Estellés: “Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble viu, alegre i combatiu”. I nosaltres, deixebles del gran mestre, hem decidit baixar.

 

Esteu davant d’un projecte nou que va començar l’Abril del 2013 les primeres línies d’un somni, d’una utopia de veïns i veïnes de Bocairent. Som un projecte que vol treballar per aconseguir el Bocairent somiat. Volem reforçar i ampliar l’esperit col·lectivitzador per fer front a les adversitats globals, treballar pels nostres drets socials, culturals, ecològics, etc. No podem deixar de banda els desitjos de tenir una implicació major amb el nostre entorn natural i aconseguir una normalització cultural plena.

 

Les frases anteriors poden ser solament un esbós, unes línies en un paper, que no volem que siguen papers mullats. Nosaltres, tenim un somni que volem portar a la realitat. Anem a posar llana al teler i fabricarem el nostre propi present. Som veïns i veïnes que residim( també els que ho fan en la distància), estimem, juguem, treballem, desfilem i somiem a Bocairent. I per això,caminarem per fer un poble viu, just, solidari, sostenible, compromès per la igualtat entre homes i dones, participatiu. L’Espigolà pretén ser un grup heterogeni per a buscar els objectius que entre totes i tots anem decidint

 

Un col·lectiu que des de l’àmbit sociocultural aporte i presente idees i projectes alternatius a Bocairent. El camp pot ser ben ampli. Volem:

  • -Dinamitzar la vida social i cultural del poble.
  • -Donar a conéixer alternatives socioeconòmiques i sostenibles.
  • -Potenciar les tradicions i costums populars.
  • -Fomentar la immersió amb el medi que ens envolta.

I tot això d’una manera assembleària  cooperativa, amb els suggeriments que qualsevol (bocairentina/í d’ací i d’allà, dels pobles de la Mariola o de qualsevol raconet de la nostra terra) vullga donar i oberts a tot tipus d’iniciatives socioculturals que enriquisquen la vida del poble.

 

Projecte ambiciós sens dubte. Però qui no arrisca no aconsegueix els objectius. Amb aquest mig any de vida del col·lectiu tant sols podria donar les gràcies a cadascuna de les persones que s’ha adherit i ha format part enriquint amb el seu treball,  des de casa o des de l’aspra diàspora, per les seus idees, per les seues propostes, pels debats generats, per les converses inacabades, etc. Així com a totes les persones que ens han fet cas quan els demanat que col·laboren amb nosaltres.

Hem donat el tret de partida a un projecte que no sabem les voltes que li té preparat el futur però, de moment, hem començat a treballar per espigolar Bocairent, la Mariola.

 
 
I tot això m’agrada, perquè tornarem…
Anuncis
País Valencià

País Valencià

Preàmbul de l’Estatut d’Autonomia. La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l’etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta.

Vivim un moment de retorn al passat. Als historiadors ens posen les coses fàcils quan tenim que explicar moments de la historia espanyola contemporània: el sistema polític i electoral de la Restauració, la formació dels sindicats obrers, el per què del creixement del nacionalisme basc i català després del desastre del 98, la doctrina i “lògica” nacional-catòlica, etc…

Per sort, al nostre país també tenim polítics que ens ajuden a contemplar el que passava temps arrere. Parle de la nova onada que ha iniciat el Partit Popular de la Comunidad Valenciana per a acabar amb el creixement de l’oposició valencianista. Ara vol fer que el terme País Valencià siga motiu per no subvencionar un partit polític. Ho tenen tot calculat aquestos del PP, saben que si comencen a jugar a la guerra de símbols, on es senten còmodes, l’oposició deixarà el seu paper opositor i es centrarà en un nou atac espanyolista. Més quan ha hagut alguna enquesta que li donava per perduda la majoria absoluta. Ara, els mitjans del règim ( Las Provincias, ABC o El Mundo) començaran a jugar el joc que vol el PP i començaran a atacar a l’oposició traient els draps bruts i acusant-los d’anti-valencianistes, etc. El de sempre, el que fa anys que va passar i vam pedrer la batalla.

Quan una cosa està clara, ja siga perquè està recollit a l’Estatut d’Autonomia o siga un terme històricament correcte, no cal pedre temps. S’ha de seguir lluitant contra la nefasta política a la Generalitat a qualsevol àmbit i per recuperar la dignitat al nostre país que ha estat saquejat de dalt a baix. No perdem el nord i marquem nosaltres l’agenda, que no ens la marquen més ells.  Aprenem de la Batalla de València i juguem de nou el partit amb totes les nostres cartes per a guanyar-lo.

Comença la gira, continua el treball

Rapsodes en plena acció

El passat dijous va començar la Gira’11 amb el concert de Falles a Burjassot. Un concert amb un cartell que per a uns era arriscat i per altres molt digne. Tot i això, el concert evidència que s’anhelen concerts de música en valencià. L’auditori  estava ple per a gaudir i ballar. No cal oblidar que per a dos dels grups, era una nit singular. D’una banda, des del Camp del Túria, els Rapsodes ens mostraven els nous temes del seu hip-hop sense complexos. Per cert, el seu nou disc, OUIEA , el podeu trobar a Mes de Mil i baixar-lo de manera gratuita. D’altra banda, Sva-ters també presentaven el nou treball per a seguir sent un grup on el més important és la festa. Per últim, recordar que els Benimaklet Klub Ska tingueren el privilegi de donar el tret de sortida a la Gira.

El concert, a l’igual que tota la Gira, no seria possible sense la feina incessant de molta gent. Tota ella amb l’únic objectiu de fer que els nostres grups siguen els protagonistes dels millors festivals, concerts, etc. Tant Escola Valenciana com Reviscola, són una gran família i ho demostren cada dia. L’acollida es fa amb els braços oberts i ,de seguida, et sents com a casa. Cal recordar que es treballa de valent no sols a la Gira sinó en més projectes. Es treballa de manera constant des de les comarques amb les Trobades pel valencià; s’ajuda als que no parlen valencià a fer-ho mitjançant el Voluntariat pel Valencià; es dona la possibilitat de veure el cinema amb la seva llengua als més menuts; s’aposta sense cap cessió per l’ensenyament en valencià com a sinònim de qualitat; s’ajuda als valencianspracticants en la defensa dels nostres drets lingüístics; s’apropa el nostre territori als escolars mitjançant activitats de qualitat i en valencià; etc etc. Aquesta entitat sí que vertebra el país de veritat, sí que actua per tornar la dignitat a la nostra llengua, si que busca i aconsegueix el consens, sí que fa país.

Ens mereixem el que ens passa?

“Tenim el que ens mereixem”. Quantes vegades haurem escoltat aquesta frase quan els nostres governants cometen les seves habituals manifestacions? Crec que no ens mereixem tenir uns governants com els que tenim. Pot ser jo no pense com la majoria i siga una opinió “minoritària”.

A veure, de veritat, ens mereixem que ens tallen els nostres drets per informar-nos en la nostra llengua? Ens mereixem que ens tracten com si fórem deixalles cada vegada que es dirigeixen a nosaltres? Ens mereixem que l’educació de qualitat, pública i en valencià estiga posada en entredit? Ens mereixem que el sistema sanitari públic tinga cada volta més problemes? Ens mereixem que no hi haguen responsables per l’accident de metro del 3J que acabà amb la vida de 43 persones? Ens mereixem que les nostres escoles de música estiguen en perill per no tenir les subvencions necessàries? Ens mereixem tenir un govern que malbarata els nostres diners amb projectes que no ens beneficien a tots? Ens mereixem que les nostres famílies no tinguen ajudes per a atendre als dependents, als més majors o als més menuts (de 0 a 3 anys)? Ens mereixem que els joves visquem en una precarietat contínua i no tinguem esperances de futur a curt termini al nostre propi país? Ens mereixem que les dones estiguen sent discriminades per ser dones? Ens mereixem que la cultura siga cada volta més “un reducte folklòric”? Ens mereixem que les nostres serres pateisquen incendis per a construir línies d’Alta Tensió i fer grans construccions immobiliàries? Ens mereixem una situació laboral com la que tenim? Ens mereixem treballar fins als 67 anys? Ens mereixem que els nostres músics que canten en la nostra llengua no tinguen oportunitats per fer concerts? Ens mereixem una cultura de la faràndula i del menfotisme? Ens mereixem estar governants per corruptes?

De segur, alguns penseu que NO. Aleshores per què ens resignem? Per què no despertem d’aquest gran malson? Deixem-nos de lamentacions i no comencem a resignar-se, no podem fer-ho! Tenim molts motius per creure en un país més digne per a tothom. Deixem de ser pessimistes, deixem de ser dir frases típiques de perdedors i comencem a treballar per recuperar el nostre país, les nostres institucions, la nostra llengua, la nostra educació, el nostre futur, la nostra música, el nostre treball, les nostres serres, en definitiva: la nostra dignitat.