Etiqueta: País Valencià

País Valencià

País Valencià

Preàmbul de l’Estatut d’Autonomia. La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l’etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta.

Vivim un moment de retorn al passat. Als historiadors ens posen les coses fàcils quan tenim que explicar moments de la historia espanyola contemporània: el sistema polític i electoral de la Restauració, la formació dels sindicats obrers, el per què del creixement del nacionalisme basc i català després del desastre del 98, la doctrina i “lògica” nacional-catòlica, etc…

Per sort, al nostre país també tenim polítics que ens ajuden a contemplar el que passava temps arrere. Parle de la nova onada que ha iniciat el Partit Popular de la Comunidad Valenciana per a acabar amb el creixement de l’oposició valencianista. Ara vol fer que el terme País Valencià siga motiu per no subvencionar un partit polític. Ho tenen tot calculat aquestos del PP, saben que si comencen a jugar a la guerra de símbols, on es senten còmodes, l’oposició deixarà el seu paper opositor i es centrarà en un nou atac espanyolista. Més quan ha hagut alguna enquesta que li donava per perduda la majoria absoluta. Ara, els mitjans del règim ( Las Provincias, ABC o El Mundo) començaran a jugar el joc que vol el PP i començaran a atacar a l’oposició traient els draps bruts i acusant-los d’anti-valencianistes, etc. El de sempre, el que fa anys que va passar i vam pedrer la batalla.

Quan una cosa està clara, ja siga perquè està recollit a l’Estatut d’Autonomia o siga un terme històricament correcte, no cal pedre temps. S’ha de seguir lluitant contra la nefasta política a la Generalitat a qualsevol àmbit i per recuperar la dignitat al nostre país que ha estat saquejat de dalt a baix. No perdem el nord i marquem nosaltres l’agenda, que no ens la marquen més ells.  Aprenem de la Batalla de València i juguem de nou el partit amb totes les nostres cartes per a guanyar-lo.

Important

adj. [LC] Que importa, que emmena una conseqüència seriosa

Avui anuncia Guardiola que marxa. Moltes gràcies pel teu treball i les alegries que ens has donat. Una llàstima per al seguidors culés. Ara bé, per a mi és més important les dades de l’atur que han donat hui. Al País Valencià tenim un atur del 681.400 valencians i valencianes. A tot açò, sumem les retallades en educació, sanitat, drets laborals, brutalitat policial, crisi de qualsevol àmbit econòmic/social/polític, etc. Aleshores? Per què ens passem l’estona donant la tabarra en aquest tema i no ens posem a lluitar pel que ens importa. Digueu-me cínic o com vulgau, però crec que amb aquesta notícia hi haurà gent que s’adona de tot el que l’envolta i isca al carrer a lluitar i no a festejar victòries. A la fi, el futbol és futbol i no dona de menjar a tothom.Imatge

Per l’escola Pública

Per l’escola Pública

Ja n’hi ha prou de que ens pixen a sobre i diguen que plou. Actualment, vivim a instituts on els alumnes han d’anar amb mantes perquè no hi ha diners per posar en marxa la calefacció, trobem com hi ha instituts que han vist com els tallen la llum perquè no poden pagar factures. En definitiva, vivim en un moment on bona part dels instituts, escoles i universitats estan endeutades perquè la Generalitat no els paga. No els paga el que els és legítim, no ho oblideu. Si ixen dient que faran un esforç per a solucionar problemes de liquidesa dels centres, recordeu que aquest problema l’han creat ells no pagant i que si paguen no solucionen, sinó que fan el que els toca. A la Sanitat també passa el mateix, on hospitals i centres de salut es veuen afectats. No sols son problemes d’infraestructures sino també de personal docent i sanitari. Ells s’endeuten i no poden assumir responsabilitats, penals si cal, mentre que si les famílies s’endeuten poden ser castigades sent desallotjades de les seves cases?

Hi ha reunions amb Ecclestone per negociar un contracte inútil com el de la Fórmula 1. Les reunions són  per si es mantenen en el calendari mundial. Per a ells, el contracte no es pot trencar. No fotem, si que poden incomplir el contracte amb la societat i els seus drets socials i no amb un empresari ( el qual deixa molt que desitjar en quant a valors)? I encara tenen la barra de dir que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats! Perdoneu que discrepe d’uns polítics com els que diuen governar-nos a tots i totes. Això sí, no oblidem que farà cosa de mig any han renovat la seva majoria absoluta al País Valencià i fa poc han guanyat a tot l’estat. Sincerament no sé que veuen i esperen els que voten a aquestos personatges.

Jo no, jo no ho els he volgut mai ni he viscut per damunt de les meves possibilitats. Sempre he tingut clar que un estat ric no és aquell que prioritza la riquesa d’uns pocs, no és aquell que inverteix en faràndula i monuments de cement inútils i no en estructures socials. No és aquell on els seus alts càrrecs estan sent mirant amb lupa pels casos de corrupció i no pel seu alt grau de cultura i coneixements, no és aquell on hipoteca els nostres drets per a fer-se fotos amb els seus herois, etc. Un país serà ric si compta amb uns serveis socials immillorables, uns sistema educatiu que transforme la societat cap a la utopia, un servici sanitari que ajude a tothom a poder tirar endavant al dia a dia, uns servicis d’atenció als més necessitats per a que no es senten solen i es senten útils, etc. No faig demagògia, dic el que crec que és important. Drets socials si, privilegis i riquesa per a uns pocs no.

Aquest dissabte ha de ser el tret de sortida de tot un seguit de mobilitzacions per mostrar el rebuig social al que ens estan volen fer: destrossar el nostre sistema públic, llevar-nos els nostres drets socials. La crisi n’és l’excusa per fer-ho. Estem governants per polítics que pensen que el millor és un sistema sanitari on cadascú es pague els seus servicis, on el millor que hi ha són les escoles privades i elititstes, on el més normal que hi ha és regalar-se tratges i bolsos de Louis Vuitton, on si poden evadir impostos i cobrar en negre millor, on confonen que estudiar anglès ha de suposar la marginació de la nostra llengua, etc.

Digueu-me, que heu millorat vosaltres amb les polítiques dels Grans Esdeveniments? Heu notat els beneficis d’eixir al mapa un o dos dies a l’any? El ressò mediàtic s’ha substituït en més beques, en més ajudes al menjadors, menys barracons i més instal·lacions educatives? Tenim un sistema sanitari més fort, amb més ajudes a les investigacions, amb més docents i sanitaris, etc ? Jo no ho he notat i crec que està passant tot el contrari. Anem a pitjor. Ja n’hi ha prou de que ens vulguen retallar els nostres drets socials, ja està be de jugar amb els nostres somnis. Ja n’hi ha prou i per això , i molts més, demà cal eixir per l’educació pública.


La vida sense tu, nou clip d’Obrint Pas: homenatge a la València rebel

Ha eixit a la llum el nou clip dels Obrint Pas.  Un clip que m’ha sorprès, ja que ells no han destacat mai pels seus clips. Aquest nou clip resumeix molt el que no ens cansen de dir-nos i cantar-nos: hi ha una altra València amagada baix els titulars. Una valència rebel, plena de moviments socials que estimen i lluiten per la seva terra, per la seva cultura i pels seus drets socials i nacionals. Una València resistent a tot tipus d’atacs, que necessita un clip com aquest. És un clip molt ben fet i acabat, on mostra una altra cara del cap i casal. Rita podria pensar en posar aquest vídeo com a promocional de la ciutat ja que els que apareixen al vídeo treballen cada dia per a que visquem en una de les millors ciutats. Des d’ací, la meva enhorabona al grup i al realitzador del vídeo. Un homenatge a la València rebel.

Arthur Caravan, apunt de llançar el segon disc

Arthur Caravan, apunt de llançar el segon disc

Què vos puc dir si parle dels Arthur Caravan? Els que em seguiu pel Twitter estareu cansats de que vos diga que els ajudeu a portar a terme el segon disc. Com ho podeu fer? Doncs molt fàcil, tant sols heu d’entrar a la pàgina de micro-mecenatge Verkami i aportar el que estigueu disposats. Hi ha diferents opcions per ajudar-los, des de 10 euros fins als 400€. Cada col·laboració tindrà un recompensa, per exemple, si aportes 10 euros tindràs un exemplar del segon disc. Busquen que els ajudem a fer una gran obra d’art amb 4000€, a dia d’avui en porten 1780 i queden 32 dies per aconseguir-ho. Al ritme que van, pot ser que ho aconseguisquen abans del plaça fixat per la pàgina. Continua llegint “Arthur Caravan, apunt de llançar el segon disc”

Mal periodisme

Mal periodisme

Estic absolutament fart de la premsa valenciana. Encara hem de donar les gràcies que encara ens queden mitjans de comunicació com calen: Vilaweb, L’Accent, l’Informatiu o AraMultimèdia. Que la manifestació de València del passat dissabte ( tot i ser una gran mobilització ) no haja tingut ressò més enllà dels mitjans de “casa”, no és una cosa que ens origine sorpresa. Tots sabem com funcionen i que es guien per modes periodístiques, per mirar quins són els titulars que els pot fer vendre més periòdics, etc. Fins i tot, que Las Provincias, que pareix més el DOGV que un mitjà de comunicació, titule la manifestació del passat dissabte centrant-se sols amb  ” Carod Rovira y Lluis Llach lideran el apoyo a TV3 en Valencia”, no provoca sorpresa tampoc. Tots sabem quina és la seva línia editorial i quina és la seva manera d’informar al seu mercat. Aleshores, es preguntareu, què et fa estar mosca amb bona part de la premsa valenciana?

D’una banda, l’enyorança que tenen mitjans com Las Provincias o el Levante-EMV, en recuperar la producció periodística de la “Batalla de València” de temps passats. Quin interès hi ha, alhora d’informar sobre els fets del dissabte, en comparar la convocatòria d’ACPV amb la feixista del GAV i CV? Tots sabem que la seva convocatòria es va fer per provocar i fer-li la vida impossible a ACPV, per fer-se ressò quan no són res, etc. Per què digueu-me, aquests feixistes que diuen defensar els interessos dels valencians, com la manifestació del dissabte “en defensa de lo valencià”, quin discurs tenen a banda de “lluitar contra el catalanisme”? El seu únic objectiu és boicotejar, agredir, provocar tot allò que es faja des del sector “catalanista”. En resum, veig un error informar conjuntament del què va passar el dissabte. Dona peu a la confusió, tant perquè dona la imatge de que hi ha un sector blaver fort com per la forma en que han tractat les dades d’assistència.

D’altra banda, em pareix molt reprobable l’actitud que està portant el Levante-EMV. He de dir, que per a mi havia estat un diari per a conèixer notícies del País Valencià que a altres mitjans no podia fer. Però des d’ara ja no ho és. En primer lloc, via Twitter m’he enterat que ha estat publicant columnes d’opinió de Santandreu ( què pot opinar aquest home? ), mencions diàries, anunciant la manifestació al seu portal web o, pel que em va dir, fent un publi-reportatge. Per què tanta publicitat a un acte feixista? Cal tenir en compte que, de segur, que tota aquesta publicitat haurà esta compensada econòmicament. Però, és ètic rebre ingressos per publicitar marxes feixistes? A què juguen, busquen que els blavers entren com consumidors del seu periòdic o què? De segur, que els meus diners no aniran a parar periòdics que fan publicitat feixista. D’altra banda, com ja he anunciat, pel tractament conjunt que ha fet del que havia passat dissabte. A la portada en paper estaven els titulars al mateix apartat, al seu web podem trobar galeries de fotos de les dos manifestacions ( tot i que pots fer el seguiment de veritat amb la convocada per ACPV i l’altra pareix que siga la galeria oficial de la manifestació), a la notícia en el seu web es vincula una notícia amb altra, el tractament de les dades també era poc rigoròs…

En definitiva, la premsa blavenciana ha fet un favor als feixistes donat-los més ressò del que realment tenen ( ja que la manifestació del dissabte de matí va ser un gran fracàs ) i han demostrat que el seu, és un periodisme poc ètic i prou reprovable.