Etiqueta: Obrint Pas

Es necessiten més Feslloch

Acabats d’aplegar de casa després del Feslloch es pensa ja en el pròxim festival. Primer de tot, donar l’enhorabona a tots els responsables de que aquest festival tire endavant. És una frase típica desprès d’un concert, d’un festival. Però és real. La feina que han pogut veure els assistents dels que anaven amb peto groc fosfi, no és res comparat amb la feina que s’ha estat fent des de mesos. Persones totalment anònimes per al gran públic però que s’han deixat hores i hores per aconseguir que milers d’assistents gaudisquen d’un festival familiar, amb música en la nostra llengua, amb diferents estils, etc. Els titulars fa anys que ja van venint amb allò de “El feslloch es consolida”. I és cert, es consolida i més en uns temps on cada dos per tres tenim festivals de música. Ja siga a casa nostra com el FIB, Arenal, Aupa Lumbreiras, Rebrot, Festaborigen, Acampada Jove, PopArb, Faraday…; com fora.

Continua llegint “Es necessiten més Feslloch”

Dossiers Estellés, bonic i enèrgic.

Dossiers Estellés, bonic i enèrgic.

Aquest dissabte es va projectar un documental sobre el poeta de l’Horta, Vicent Andrés Estellés al programa Dossiers de RTVV. No en sóc un gran expert en la seva obra, la veritat. Ara, el que he llegit m’ha semblat fascinant. Com diuen al documental, és considerat com el poeta valencià més influent del segle XX. Podríem dir que la seva obra no passarà de moda mai. Com es veu al documental, els més joves saben versos dels seus escrits gràcies a grups com Obrint Pas o el cantautor Pau Alabajos. D’altres no tant joves, de la mà del propi autor però també de vells amics seus com Ovidi Montllor o Paco Muñoz. Però si no heu vist el Dossiers sobre Estellés, mireu-lo i parle-ne un poc.

Primer de tot voldria dir que m’ha paregut un documental bonic i enèrgic. Dedicat a una figura com Estellés on altra cosa no, però sentiments i vivacitat en mostra per tots els costats. M’agrada molt com han tractat la figura del poeta. Acompanyats molt be sempre amb vivències i records dels familiars i, com no, amb els seus poemes. Sempre anaven de la mà d’una selecció d’imatges perfecta que ens porten més endins dels poemes. Especialment, m’agrada que les imatges que ixen de València siguen a llocs pels quals passe a sovint i que considere únics ( com la Plaça del Tossal o el Café Lisboa). Però, a més, encara trobe un últim apunt molt bo del documental que en son les veus, les entrevistes, dels amics d’Estellés i d’experts de la seva obra. Les diverses personalitats que parlen tant sols fan una cosa: rellançar més encara la figura d’Estellès. M’ha agradat conèixer més la seva figura, veure’l parlar i com parlen d’ell és un goig. Torne a repetir, m’ha paregut molt tendre i ple de sentiments.

De veritat, molt bo el treball d’aquest Dossiers, especialment de la seva directora, una cardaora Matilde Alcaraz. Des de que va fer de mantenidora fa anys a una proclamació de les festes a Sant Agustí, m’he fixat més amb el seu treball. El seu, com la de molts altres a RTVV demostren que no tots i totes són iguals que els seus dirigents que posen en perill la corporació valenciana pública, tant important com necessària. Per acabar, tant sols fer un humil homenatge a la figura d’Estellés i a la seva família. És un poema que va dedicar a Bocairent, i al meu parer, reflecteix molt be el  poble i tot el que l’envolta. Des d’ací donar les gràcies a qui me’l va passar, el qual em costa que té forts lligams amb el mestre Estellés.

BOCAIRENT

Com cova i cova, com teler de roca
així lligant, amb sintaxi preclara,
les altituds i les profunditats,
covetes, coves, cariada pedra,
com mantes, com un caminant propòsit,
com una cova en el segell del dit.
Herba d’olives, serralada d’aire,
les fonts corrents com trenes novençanes,
com un papal o arquebisbal permís,
sonen telers de foradades fustes,
treballador des de l’alba a la nit
que té remors perdudes de muntanya,
feracitats de la terra opulenta
en rams, en flors de singular dipòsit,
matins de llum, mantes, mantes, el dia,
el dia gran i universal floreix
amb una manta es tapava el roder
i aquells amors de rosa perdurable!
Hores de pols i de corcó secret!

Vicent Andrés Estellés ( Burjassot 1924 – 1993)

10 discs que més he escoltat al 2011

Arreu de la xarxa trobareu llistes que indiquen quin són els millors treballs de l’any. Unes llistes que sempre van a estar subjectes a crítiques per part dels lectors. Jo sóc el primer que ho faig. L’altre dia vaig discrepar de la llista que ha fet la Gent Normal perquè creia que faltava un disc. No obstant, ja sabeu això de la crítica musical és de tot menys objectiva ( com qualsevol cosa de la nostra vida). Com no sóc cap crític ni expert musical, faré una llista dels 10 disc que més he escoltat. Pot ser alguns no s’han publicat aquest any però al meu reproductor no han parat de sonar. Continua llegint “10 discs que més he escoltat al 2011”

La vida sense tu, nou clip d’Obrint Pas: homenatge a la València rebel

Ha eixit a la llum el nou clip dels Obrint Pas.  Un clip que m’ha sorprès, ja que ells no han destacat mai pels seus clips. Aquest nou clip resumeix molt el que no ens cansen de dir-nos i cantar-nos: hi ha una altra València amagada baix els titulars. Una valència rebel, plena de moviments socials que estimen i lluiten per la seva terra, per la seva cultura i pels seus drets socials i nacionals. Una València resistent a tot tipus d’atacs, que necessita un clip com aquest. És un clip molt ben fet i acabat, on mostra una altra cara del cap i casal. Rita podria pensar en posar aquest vídeo com a promocional de la ciutat ja que els que apareixen al vídeo treballen cada dia per a que visquem en una de les millors ciutats. Des d’ací, la meva enhorabona al grup i al realitzador del vídeo. Un homenatge a la València rebel.