Etiqueta: Música

LA FORÇA DEL DRAC DE POWELL

[Publicat a la Revista TresDeu] Les bandes sonores de pel·lícules s’han convertit en un món paral·lel a les pròpies protagonistes. Hi ha al seu voltant una gran cultura musical que es deslliga per moments de la funció bàsica: potenciar emocions que les imatges no poden expressar. Qui no ha estat mirant una escena i, quan sona la música, se li ha posat la “gallina de piel” o se li ha dibuixat un somriure? Soc dels qui pensa que, d’una banda, les Bandes Sonores Originals ( BSO ) són essencials per a qualsevol bona producció. I d’altra banda, pel contrari, una gran qualitat musical no va acompanyat sempre d’un bon film. Fins i tot, es pot donar el cas que t’ajuden a apropar-te a la pel·lícula.

How-to-train-your-dragon (1)I aquest és el meu cas amb una de les BSO que ha enderrocat a totes les “TOP”, emprant elmourinhisme. Les sessions d’estudi intens per traure’s han estat bon moment per posar en marxa l’Spotify i les seues ràdios. Un mateixa sol estudiar o escriure amb música instrumental. Doncs bé, un dels tracks que em va posar el programa formava part de la BSO “How To Train your Dragon” composat per un tal John Powell. La sorpresa va ser immediata per la força i voracitat del seu so alhora que ens transporta cap a un món cèltic gràcies a les flautes i gaites a gogo. Tenia la sensació d’haver descobert la BSO per excel·lència. No sabia de quin film es tractava, no sabia ni qui era John Powell. I Sant Google em començava a donar les respostes.

Resulta que era una peli d’animació, que tracta d’un jove víking que opta per triar el seu propi camí en contra de l’estipulat pels seus antecessors. La sorpresa era majúscula, com una pel·lícula d’animació podria tindre aquesta gran BSO de John Powell? Però, qui cony era John Powell? Furgant i buscant vaig veure que havia estat autor d’altres composicions per a films com pugueren ser Chicken Run, El Mito de Bourne o Senyor i Senyora Smith. Vaja, que historial en tenia i calia contrastar les sensacions escoltant-la sencera.

artists_john_powellI, l’audició, no va defraudar. Els track van mostrant una composició èpica i llegendària, lligada per un tema principal que evoluciona al mateix temps que la del jove i el seu nou amic. La música acompanya perfectament la relació inicial complicada fins a una relació intensa, explosiva i que acabar per expandir-se a tota la població vikínga. Però no sols destaca el tema principal sinó que, com tota BSO, els altres escenaris i personatges també tenen excel·lents temes amb vena romàntica, quan apareix la seua amiga, o amb força i energia, la qual representa la comunitat dels víkings. El treball és, de veritat, d’una BSO TOP amb una orquestra poderosa i ben acompanyada per cor. La música celta passa de generar-nos la imatge dels prats verds i els balls conjunts al costat del foc, per a tindre una destral a la mà, una cervesa a l’altra mentre defensàvem l’aldea de qualsevol atac. Per als més cinèfils, pot ser recordeu que aquest estiu s’ha estrenat la segona part de la saga. La nova composició musical està a l’altura de la primera. Powell obri de nou els temes anteriors i els acompanya amb nous que aconsegueixen fer-li sombra al principal, però no superar-ho. La potència orquestral i coral segueixen present, ampliant i acompanyant per temes amb ràpids transicions i poc previsibles.

No podria destacar cap track, de veritat. Vos anime a que l’escolteu. Ja siga si sou amants de les BSO o perquè no s’heu parat a escoltar-ne cap. Ara, tindreu el problema de que heu començat amb la força del drac de John Powell i tindreu el nivell al més alt.

PS. Com a curiositat, el tema que sol posar-se per a la seua promoció en les dos parts ha vingut d’un dels grans en la música: Jónsi ( Sigur Rós). No li falta de res.

Anuncis
Moment de festa: la música festera, patrimoni cultural

Moment de festa: la música festera, patrimoni cultural

[Publicat a tresdeu] Si parlem de bandes de música al País Valencià, s’ha de parlar de música festera ( música feta per als Moros i Cristians). Ja vam comentar la setmana passada que la secció on parlarem cada setmana, agafarà el nom d’una marxa mora d’Amando Blanquer. Permeteu-nos hui per començar, una reflexió al voltant de la música festera.
 En primer lloc, caldria recordar que aquesta n’és un gènere 100% valencià. Una música que es fa per a tocar al llarg de les festes de Moros i Cristians. La marxa mora i la marxa cristiana, són un gènere bandístic exclusivament valencià. Compte, no m’oblide dels pas-dobles. Però hem de veure que dins del pas-dobles podria distingir entre diferents tipus com el més “cañí” ( aquell que sona a les places de bous), el faller o el pròpiament fester. Tot i ser un pas-doble els tres tipus, cal dir, que la diferència i l’evolució entre els tres tipus és ben diferent. Em pille el privilegi de dir que, davant la passivitat dels compositors dels pas-dobles fallers, els festers han evolucionat molt ( al mateix temps que els dos tipus de marxes). Pot ser un bon exemple de com, la festivitat de les Falles ( pense en València ciutat) estan estancades sense evolució i que, les festes de Moros i Cristians ( tot i ser també amb un gran alt grau de tradició) han anat evolucionat en el pas del temps. De fet, un altre exemple on es mostra l’evolució de la música festera. A banda dels tres gèneres bàsics, podem trobar tot un seguit de subgèneres: pasdobles dianers, sentats, pas masero, marxes de processons, pas moros, balls, himnes de festa, himnes de filaes, etc.
Recopilant, doncs, la música festera és un camp musical que evoluciona i augmenta el repertori de les nostres bandes any rere any. No sé si n’adonem de la importància que té aquest gènere en la cultura musical de les nostres bandes, en definitiva del país. Poques manifestacions culturals 100% valencianes trobarem que, any rere any, tinga noves composicions artístiques.  Tot i això, sembla que la música festera estiga poc devaluada, que no tinga el mateix pes que altres composicions musicals com una simfonia. Com si fora una música amb poc pes harmónic, com si “qualsevol” músic pogués escriure una composició. I no és així. La música festera ha adquirit un alt grau de complexitat i qualitat en molts compositors que no tenen res d’envejar a d’altres. Escolteu, o si sou músics, intenteu tocar peces de Jose Rafael Pascual Vilaplana, Rafel Mullor Grau, Vicent Pérez i Esteban, Amando Blanquer, Jose Vicente Egea,  Ramon García i Soler, etc. Voreu com no tenen res d’envejar a d’altres gèneres i que de “simples” tenen poc.
Des d’ací volem fer un xicotet homenatge a tots i tots els compositors de música festera, així com intentar mostrar la importància cultural que tenen per al nostre país. Si visquérem a un país amb normalitat cultural plena, aquesta música estaria incentivada, protegida i promoguda per les nostres institucions amb la importància que es mereix. Com no vivim a un país amb normalitat cultural, des de les bases seguirem recordant i posant al lloc a un gènere musical tant fantàstic com la música festera.

Moment de festa, secció de bandes a Tresdeu

[ Publicat a Tresdeu] La Revista Tres deu va nàixer per la passió que tenim els que escrivim per la música. Haureu pogut comprovar, doncs, que sota el que es sol nomenar “música en valencià”, hi ha tot un seguit de gèneres i grups ben diversos que hem comentat ja com Al Tall, Orxata Sound System, Arthur Caravan, Inèrcia, Atzembla…

Tot i això, creiem que hem d’obrir l’espai de mira a un camp musical d’importància a la nostra terra. Un camp que podria descriure la genètica de milers de valencians i valencianes. Si, parlem de la música que realitzen les nostres bandes de música. En un moment de crisi a tots els aspectes (morals, culturals, polítics, econòmics, etc) el treball dels músics hauria de ser un exemple per a molts. És injust que els tòpics negatius sobre els músics estiguen present a bona part de la societat. I què passa dels positius? Cadascuna de les bandes d’aquest país està formada per músics que cada setmana tenen dos assajos per a preparar els concerts. A més, suma-li si alguna setmana han d’eixir a tocar al carrer o els estudis als conservatoris, a banda de la feina o d’altres estudis.

Els músics, generació rere generació, representen passió pel que els agrada, però també esforç, dedicació i companyia. No deixa de fer gràcia que els grans mitjans miren sempre les generacions ‘d’or’ de l’esport per parlar de talent, compromís o esforç. Se’ls oblida de mirar a casa i veure que, al nostre país, tenim generacions que representen els mateixos valors. Fa temps, en una presentació d’una revista, el director comentava com un amic músic el primer que li deia quan guanyava algun premi era: ‘el dimarts, assaig’. O com nosaltres, a la meua banda, abans de començar a tocar al concert afinem i quedem per a l’assaig següent.

En definitiva, obrim una secció per fer-nos ressò d’un món musical molt ampli que ens donen els nostres músics a les societats musicals. Li donarem importància, a més, al gènere musical per a banda més nostre: la música festera per a Moros i Cristians. Qui no ha desfilat mai una marxa mora com “Xavier el Coixo” o desfilat algun pas-doble com “Febrer”. A més, intentarem que figures importants d’aquest àmbit (directors, compositors, músics…) deixen la seua firma. La nomenarem “Moment de Festa” en homenatge a una marxa mora, però sobretot, al seu compositor el gran compositor alcoià Amando Blanquer. Avui, i per començar, vos recomanem l’article que va escriure Feliu Ventura parlant sobre les bandes de música al País Valencià a mode d’història.

Engegueu els altaveus i desperteu l’oïda, la música de les nostres bandes començarà a sonar a la Tres deu!

20130125-162134.jpg

Playlist per Desembre ’12

El mes passat ja vaig començar una sèrie de playlist mensuals on posaré 20 tracks que més he escoltat durant o he descobert. Recomanacions, “temazos”, etc. S’admeten suggerències i crítiques 😉 Ací vos deixe les 20 d’aquest mes. Podreu escoltar-ho a Spotify i Groveshark, vosaltres trieu. Vos recomane que Spotify de moment, perquè no trobe una al Grooveshark i és essencial!

Tribes – We Were Children
The Subways – Rock & Roll Queen
Capital Cities – Safe and Sound
Beady Eye – The Roller
The Cardigans – My Favourite Game
Arctic Monkeys – R U Mine?
Glasvegas – Shine Like Stars
Arcade Fire – No Cars Go
Miles Kane – First of My Kind
Radiohead – Creep
Gorillaz – Clint Eastwood
Hot Chip – Motion Sickness
Two Door Cinema Club – What You Know
The Drums – Let’s Go Surfing
Deluxe – Que no
Infadels – From Out Of The Black Sky
Foo Fighters – Arlandria
The White Stripes – Seven Nation Army
Pearl Jam – The Fixer
Daft Punk – One More Time

spotify_logo211-grooveshark_icon-256x256

La música i els seus avantatges

He estat fent un treball sobre “Música i Educació”. L’objectiu era recalcar la bondat que té la música en qualsevol que la practique i com es podem beneficiar en les Ciències Socials. Però, realment, per què la música és positiva per a tots aquells que la pràctiquen? Ací teniu un xicotet esquema amb els element que realça la música.

La musica afavoreix, per exemple, a evolucionar en aspectes intel·lectuals[1]:

  • potenciació del raonament inductiu/ analògic
  • millora del llenguatge parlat-escrit
  • desenvolupament de la memòria i les representacions mentals
  • millora de l’atenció
  • afavoreix a aprendre noves llengües
  • influeix al pensament matemàtic.

Pel que fa l’àmbit físic i psicomotriu:

  • millora el control dels moviments
  • facilita el control i equilibri del cos
  • ajuda al control de la respiració
  • potencia l’assunció de mecanisme de relaxació

I pel que fa a l’àmbit socio-afectiu, la música ajuda en:

  • Millorar la confiança en un mateix
  • Afavoreix la responsabilitat
  • Alt grau de compromís
  • Estimula perseverància
  • Desenvolupa una por relativa al fracàs
  • Facilita un major grau de tolerància amb les relacions interpersonals
  • Entrena el control de les emocions i la expressió dels sentiments.
  • Augmenta la capacitat i la resolució de problemes per un mateix
  • Fomenta les activitats cooperatives
  • Educa en la no competitivitat
  • Desenvolupa el criteri personal
  • Posa en pràctica la comunicació i l’empatia ( aprendre a escoltar a la resta)
  • Desenvolupa pautes d’organització i autogestió dels recursos i de la automotivació
  • Exigeix valorar les compensacions del esforç i del treball
  • Desenvolupa la sensibilitat i el sentiment.


[1] TOURIÑAN LÓPEZ, J.M i LONGUEIRA MATOS, S. “La música como ámbito de educación. Educación por la música y educación para la música”. Teoría de la educación, ISSN 1130-3743, Nº 22, 2, 2010 , pàg. 151-181. Op. Cita 165-166

Un grup catalogat

El passat dimarts 14 de Febrer, Els Amics de les Arts van llançar nou disc: “Espècies per catalogar”. Un disc esperat per molts dels seus seguidors. És sempre un punt d’inflexió treure un nou disc, sobretot si el disc anterior ha sigut un èxit, ja siga per les vendes o per què gràcies a ell t’has obert al gran mercat musical. De moment, pel que sembla, està sent ben rebut pels seus seguidors i està al més alt de les llistes de vendes de l’estat espanyol ( a casa nostra ho serà també, però no comptem amb llistes pròpies). Al mateix temps que és un grup idolatrat per molts, és criticat de manera irresponsable pels seus detractors. En aquesta vida hi ha coses on pots elegir, si blanc o negre, però crec que en temes musicals per a gustos… colors.

Per a mi, els Amics han sigut un grup sempre interessant. Són un grup honest i que s’ho han currat de valent. Sobretot sempre han estat amb contacte amb el seu públic amb el seu bloc i estan disposats a parlar sempre amb tothom. Ara be, si havia de posar alguna pega  era que el seu tipus de música no era tant “original” o potent com puga ser Antònia Font o Mishima. Però senyores, cadascú fa la música que vol i pot fer. En el nou treball cal dir que han millorat musicalment. Continua llegint “Un grup catalogat”