Etiqueta: Manel Delgado

Carta oberta a la regidora de cultura de l’Ajuntament de Bocairent

Divendres passat, 31 d’agost, es va celebrar l’Acte de Cloenda del Bicentenari de la Constitució Espanyola de Cadis de 1812 i l’homenatge al Diputat Josep Joaquim Castelló, bocairentí present a Corts. Entre els convidats estava el President de les Corts Valencianes el Sr. Juan Cotino que seria la personalitat més il•lustre, pel rang polític que ocupa, i que “algú” clarament va convidar.

L’arribada a Bocairent de Cotino va provocar tant a la Plaça de l’Ajuntament com a la Plaça de la Presó una sèrie de protestes de gent que en res van impedir la realització de la celebració programada.

A la Sra. Regidora de Cultura, la socialista Francesca Cabanes, li va faltar temps, diria que segons, per dirigir-se a mi, una vegada acabat l’acte, i amb supèrbia amollar-me literalment: “Estaràs content, eh? Amb la feina que ens ha costat muntar tot açò!” Evidentment es tractava dels crits i xiulets que s’escoltaven únicament quan sonava el nom del President de les Corts durant el lliurament dels recordatoris i que a ella no li van agradar gens (a ell tampoc).

Davant d’aquesta actitud desmesurada d’altres regidors socialistes la van convidar a retirar-se de davant meu i que li restara importància.

He de reconèixer que em vaig quedar sorprés i espantat. No dubte que tot l’acte els va costar molt de preparar, i per això sóc el primer que com a portaveu del Bloc-Compromís done la felicitació pública al Grup l’Arcà, als músics, a les empreses, als estudiosos i periodistes, als familiars de l’homenatjat i a tota la gent que ha col•laborat en els diferents i nombrosos actes preparats des del mes de març.

El que no li consentisc ni permet és la primera part de la frase, de l’exabrupte, perquè això pressuposa que la Sra. Cabanes buscava un culpable, en aquest cas jo, que hauria d’haver mobilitzat tota aquella gent perquè rebentara l’acte, res més lluny de l’estricta realitat.

En primer lloc la gent que es va aplegar venia de manera lliure i el que va fer es diu llibertat d’expressió. Li he de fer alguna observació perquè hi havia també persones que són militants del seu partit i que també van exercir el seu dret d’expressar-se lliurement. Clarament va perdre els papers, Sra. Cabanes, i va fer avergonyir als membres del seu partit perquè hi havia molta gent que va presenciar aquella patètica escena seua. Però el més greu és que amb regidores socialistes com vosté no caldrien altres opinions ni altres opcions polítiques.

Per això li demane una rectificació pública davant aquest fet impropi d’una persona que potser té cultura però pel que fa a l’educació no va ser el seu millor dia.

Manel Delgado Sanchis
Portaveu del Bloc-Compromís a l’Ajuntament de Bocairent

 

Al que el PSOE de Bocairent contesta: 

Davant la polèmica sorgida en relació a l’acte del passat divendres, volem puntualitzar:
1. La carta escrita pel regidor Manel Delgado evidencia pocs motius per a fer oposició.
2. El manit recurs d’igualar-nos al PP demostra una incapacitat manifesta per part del Bloc per a articular una alternativa clara. Per sort, la ciutadania de Bocairent es manifesta clarament partidària de l’acció de govern socialista.

3. Entendríem millor i seria més profitós una crítica global a la programació realitzada amb propostes constructives. Però clar, per a d’això, el regidor signant deuria d’haver assistit a tots els actes i no sols als més “mediàtics”, actuant de forma idèntica al que ha fet l’altre grup de l’oposició.
4. El motiu de que assistira el president de les Corts s’emmarca en la necessària i lògica relació institucional: “Este homenatge s’engloba dins d’una sèrie d’actes que les Corts i els municipis d’origen dels diputats valencians a Cadis estan duent a terme al llarg d’enguany amb motiu del seu bicentenari”
Post-eleccions (I) : El PSOE arrasa a #Bocairent

Post-eleccions (I) : El PSOE arrasa a #Bocairent

Passada ja una setmana de les municipals a Bocairent, m’agradria fer un comentari sobre elles. Aquestes han estat unes eleccions on destacaria, d’una banda, la històrica victòria del PSOE i, d’altra banda, remarcaria la gran participació que va superar el 80% ( per a ser més exactes un 82,70%). A més, cal dir que han apostat fortament pels mitjans 2.0, és a dir: blocs, twitter i facebook. La composició final del consistori, amb un total d’11 regidors,  és de: PSOE 7 regidors ( 1707 vots – 56,02% ), PP 3 regidors ( 834 vots – 27,37% ), Compromís manté el seu regidor ( 379 vots – 12, 44% ) a pocs vots d’obtenir un segon, i Esquerra Unida es queda, de nou, sense representació amb 78 vots (2,56%). Perquè aquestos resultats? Doncs anem a intentar esbrinar-ho agafant el paper que ha jugat cada partit. Abans de tot, cal dir que jo he votat a un d’ells i intentaré que el meu vot no condicione l’anàlisi dels resultats.

En Josep Vicent, en un acte de la Campanya. Foto: PSOE Bocairent

1. PSOE. Eren els favorits en aquesta campanya, els resultats no sols ho han demostrat, sinó que els ha sorprés per la quantitat de suport que han tingut. Per què han pujat dels 5 regidors als 7? Per què han augmentat 349 vots, un 25%, respecte a les anteriors eleccions? La primera clau que els avala és el treball que han realitzat durant els quatre anys anteriors. El seu ha estat un treball constant, sense armar molt de soroll, i anar fent poc a poc. No han creat cap controvèrsia al poble amb alguna decissió i han mirat sempre pel bé de tot el municipi. En definitiva, han fet tot el que s’espera d’un govern públic: que gestionen els assumptes públics i no es dediquen a fer partidisme. Tot i això, no podem oblidar que depèn d’un partit d’implantació estatal i que comporta fer la política d’una manera determinada. I la segona clau, per a mi la més determinant i important: el cap de llista, en Josep Vicent Domínguez. Sí, ha sabut fer una llista prou renovada que al poble ha agradat però ell és la clau. És un gran polític que ha fet els deures ( pot ser dels únics socialistes valencians) i els resultats ho avalen. Un polític que sap parlar i que quan ho fa, siga en l’associació que siga, pega en el clau. És un projecte que continua el que han començat al 2007 i que mostra que ho han donat tot i el resultat els avala. Ha sigut la victòria més gran al poble, superant la del PP al 2000. A més, cal dir que bona part de l’electorat l’ha recolzat davant els atacs del Partit Popular a la seva persona i també a alguns companys i companyes de llista. Ara els queda el repte més gran, no quedar-se en la victòria i continuar treballant. Per últim, apuntar que el seu programa electoral era complicat alhora de llegir-lo i, per tant, que era complicat d’entendre pel seu disseny.

Na Victòria Silvestre votant el passat 22-M. Font: twitter del PPBocairent

2. PP. Els grans perdedors del 22 de Maig que pot obrir una crisi interna al col·lectiu local. La seva ha estat una campanya fosca, on han aportat el seu programa de sempre i han estat baix l’efecte Rajoy. Com a tot el PP, s’han cregut que les eleccions eren en clau estatal i no municipal. Votar al PP, votar a Victoria, era castigar el mal govern del PSOE a Madrid per fer a Rajoy president. Com hem dit, també ha sigut la campanya de la foscor, ja que han carregat durament contra l’alcalde ( dient que es creu més que els bocairentins perquè aparca al lloc de minusvàlids amb fotos tretes de context), contra regidores, etc. Han criticat, han fet vídeos que no tenien cap sentit, i s’han oblidat de proposar i fer pel poble. No tenien res que recriminar de l’anterior legislatura i s’han dedicat a atacar i enderrocar la figura pública de Pep i altres ( com fa el PP a nivells superiors). Però, aquesta postura no els ha servit a Bocairent i els responsables de la campanya deurien fer-s’ho mirar , ja que han mostrat nivells baixos d’honradesa i molt de patetisme que al cap i a la fi no són vàlids per a fer política municipal, almenys a Bocairent. En segon lloc, Na Victòria Silvestre ha sigut una figura poc coneguda per a la gent de Bocairent. No dic que no siga vàlida, tant sols dic que ha  passat desapercebuda i, en política municipal, és essencial que sigues conegut per la proximitat i el “dia a dia”. No li ha donat temps a ser coneguda pot ser perquè la seva designació es va originar molt damunt de les eleccions. Pot ser, el fet de que no siga del poble, ha creat prejudicis en la gent. Cal recordar que, possiblement, van tardar a fer-ho públic per la prohibició a Sanchis  dels nivells més alts del PPCV, a tornar a presentar-se. A més, la llista tampoc presentava una gran renovació i no era “atractiva”. Ara, després del gran “bac” electoral, comença un procés on el “Junts podem” cal veure si era veritat.

Manel Delgado davant del Poliesportiu després d'haver canviat la retolació - FONT - Twitter Blocbocairent

3. COMPROMÍS. Els resultats mostren un vot fidel, el qual ha pujat però no el suficient com per a ternir un segon regidor. Els més optimistes pensàvem que en traurien dos pel bon treball que havia fet Manel Delgado, el cap de llista. Dels seus resultats podem veure com el treball que ha realitzat als quatre anteriors anys, tant a les regidories com de portaveu, han avalat que Manel és un gran polític. S’ha presentat com una alternativa molt vàlida i a tenir en compte en la política ” de sempre ” al poble. És una cara nova que ha “quallat” i que el poble ho ha sabut valorar. El principal problema que ha tingut Manel ha sigut que s’ha topat amb una figura tant “mediàtica” com és la de Josep Vicent. Aquesta és una raó de que no haja pogut pujar: la força del PSOE que ha arrastrat vots d’antics votants del PP, i fins i tot, pot ser de gent afí a Compromís ( els quals han votat al PSOE a Bocairent i a Compromís a les Corts). Cal doncs, que fidelitzen els vots a Les Corts també a nivell local. Pot ser també, la llista, la qual ha sigut molt renovada respecte als anteriors comicis, ha dificultat que no pujaren a ser dos. Hi ha qui afirma que la número dos de Compromís, Vero, tampoc era coneguda al no ser de Bocairent. Pot ser, però en aquest cas no ha sigut tant fonamental per a no votar a Compromís. El futur de Compromís ha d’estar lligat al que pasa al País Valencià, han d’oblidar-se de fer la política convencional de partits i continuant apostant i demostrant que són la veu del poble perquè, com diuen ells, ” Som com tu”. El millor del seu programa, a banda de la foto espectacular de la portada, la secció de turisme.

4. ESQUERRA UNIDA. Esquerra Unida ha tingut de nou, un gran fracàs. La cap de llista, Carmen Boscà, és una figura coneguda a Bocairent, amb una gran tradició de treball a qualsevol àmbit local. Des dels àmbits de la festa, des dels serveis socials, d’excursionisme, etc. El seu historial socio-polític no ha sigut suficient per entrar de nou a l’Ajuntament. Pot ser la composició de la llista, amb presència de “cuneros” i poca renovació de les cares més notables, i que no hagen tingut representació a l’anterior legislatura haja condicionat que no entren de nou al consistori. El seu temps a Bocairent pot ser, ja ha passat, o si no, hauran de canviar la manera d’enfocar la política municipal ja que si han de fer veure que es preocupen pel poble. No s’han de quedar en una política tradicional, en una manera clàssica de fer política que fins fa poc els ha servit. Han d’evolucionar i mostrar una alternativa alhora de fer política municipal si volen entrar de nou.