Etiqueta: Crisi

El típic post al voltant de la crisi

El típic post al voltant de la crisi

Crisi f. [LC] [ECT] [PO] Fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc. 

Feia temps que no escrivia a aquest racó. I com no, vaig a desaogar-me. No vaig a aportar cap argument nou al que ja s’ha dit a qualsevol xarxa social, tertúlia, debat, etc. 

Estic fart de les persones que tant sols fan que queixar-se dels polítics. Els diu que són uns xoriços, que no valen per a res, que sols volen que enriquir-se, que són uns corruptes, etc. Normalment, aquesta gent que diu això no es que ni vota sinó que no va mai a cap manifestació per defensar això que es queixa tant. Ja ho deia Anguita, ” també són xoriços els que els voten”. No tots els polítics són iguals, no vaig a entrar a defensar per què crec en la lluita política, en la lluita social ( això un altre dia ). Algú haurà posat als que ens estan governant no? Algú els haurà votat? Algú haurà mirat a un altre costat amb els casos de corrupció quan anava a votar? Igual de culpable és el corrupte com aquell que no sols no ho condemna sinó que el torna a votar i diu que ” jo també ho faria”. Es que els casos de corrupció que hi ha l’esfera pública, des del nivell més baix al més alt,  tant sols són el reflex de la societat. Si tenim polítics corruptes, que estan impunes, es perquè hi ha una bona part de la societat que ho ha permèsContinua llegint “El típic post al voltant de la crisi”

Important

adj. [LC] Que importa, que emmena una conseqüència seriosa

Avui anuncia Guardiola que marxa. Moltes gràcies pel teu treball i les alegries que ens has donat. Una llàstima per al seguidors culés. Ara bé, per a mi és més important les dades de l’atur que han donat hui. Al País Valencià tenim un atur del 681.400 valencians i valencianes. A tot açò, sumem les retallades en educació, sanitat, drets laborals, brutalitat policial, crisi de qualsevol àmbit econòmic/social/polític, etc. Aleshores? Per què ens passem l’estona donant la tabarra en aquest tema i no ens posem a lluitar pel que ens importa. Digueu-me cínic o com vulgau, però crec que amb aquesta notícia hi haurà gent que s’adona de tot el que l’envolta i isca al carrer a lluitar i no a festejar victòries. A la fi, el futbol és futbol i no dona de menjar a tothom.Imatge

Culpable

Culpable

  adj. [LC] Que té la culpa d’alguna cosa

Fa temps, que a tota conversa sobre la crisi parlem sempre de qui és el cupable de la situació actual. Els banquers, els polítics que ens governen, el sistema, la societat, el futbol, les drogues, etc. La situació és complexa, sens dubte. Però hi ha una cosa que sempre em resulta “anecdòtic”: en política espanyola, el culpable és sempre l’altre. La política a Les Corts espanyoles em resulta fastigosa. No vaig a entrar a valorar el paper que juguen, que per cert, no en juguen cap en la política sols que per a fer titulars a la premsa. Les corts son l’escenari de l’enfrontament quasi continu entre els dos grans families polítiques espanyoles. El PSOE culpa al PP i el PP al PSOE. I mentrestant, la vida de milers de ciutadans està en perill per les retallades socials i laborals. La vida transcorre baix els grans titulars de premsa, i no és la que els grans diaris ens presenten. La història no és política ni la fan els grans personatges ( que a Espanya de personatges en tenim però de grans no), la història la fan les societats i les seves diferents classes socials. És cert, no dic res del que ja sabíem o haja pogut comentar alguna volta ( o diverses). Però tant sols, m’agradaria posar aquesta imatge que il·lustra tant be el que estava comentant dos frases ben amunt.

DE FIT A FIT – Jordi Duró (26/04/2012) – Ara

Per l’escola Pública

Per l’escola Pública

Ja n’hi ha prou de que ens pixen a sobre i diguen que plou. Actualment, vivim a instituts on els alumnes han d’anar amb mantes perquè no hi ha diners per posar en marxa la calefacció, trobem com hi ha instituts que han vist com els tallen la llum perquè no poden pagar factures. En definitiva, vivim en un moment on bona part dels instituts, escoles i universitats estan endeutades perquè la Generalitat no els paga. No els paga el que els és legítim, no ho oblideu. Si ixen dient que faran un esforç per a solucionar problemes de liquidesa dels centres, recordeu que aquest problema l’han creat ells no pagant i que si paguen no solucionen, sinó que fan el que els toca. A la Sanitat també passa el mateix, on hospitals i centres de salut es veuen afectats. No sols son problemes d’infraestructures sino també de personal docent i sanitari. Ells s’endeuten i no poden assumir responsabilitats, penals si cal, mentre que si les famílies s’endeuten poden ser castigades sent desallotjades de les seves cases?

Hi ha reunions amb Ecclestone per negociar un contracte inútil com el de la Fórmula 1. Les reunions són  per si es mantenen en el calendari mundial. Per a ells, el contracte no es pot trencar. No fotem, si que poden incomplir el contracte amb la societat i els seus drets socials i no amb un empresari ( el qual deixa molt que desitjar en quant a valors)? I encara tenen la barra de dir que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats! Perdoneu que discrepe d’uns polítics com els que diuen governar-nos a tots i totes. Això sí, no oblidem que farà cosa de mig any han renovat la seva majoria absoluta al País Valencià i fa poc han guanyat a tot l’estat. Sincerament no sé que veuen i esperen els que voten a aquestos personatges.

Jo no, jo no ho els he volgut mai ni he viscut per damunt de les meves possibilitats. Sempre he tingut clar que un estat ric no és aquell que prioritza la riquesa d’uns pocs, no és aquell que inverteix en faràndula i monuments de cement inútils i no en estructures socials. No és aquell on els seus alts càrrecs estan sent mirant amb lupa pels casos de corrupció i no pel seu alt grau de cultura i coneixements, no és aquell on hipoteca els nostres drets per a fer-se fotos amb els seus herois, etc. Un país serà ric si compta amb uns serveis socials immillorables, uns sistema educatiu que transforme la societat cap a la utopia, un servici sanitari que ajude a tothom a poder tirar endavant al dia a dia, uns servicis d’atenció als més necessitats per a que no es senten solen i es senten útils, etc. No faig demagògia, dic el que crec que és important. Drets socials si, privilegis i riquesa per a uns pocs no.

Aquest dissabte ha de ser el tret de sortida de tot un seguit de mobilitzacions per mostrar el rebuig social al que ens estan volen fer: destrossar el nostre sistema públic, llevar-nos els nostres drets socials. La crisi n’és l’excusa per fer-ho. Estem governants per polítics que pensen que el millor és un sistema sanitari on cadascú es pague els seus servicis, on el millor que hi ha són les escoles privades i elititstes, on el més normal que hi ha és regalar-se tratges i bolsos de Louis Vuitton, on si poden evadir impostos i cobrar en negre millor, on confonen que estudiar anglès ha de suposar la marginació de la nostra llengua, etc.

Digueu-me, que heu millorat vosaltres amb les polítiques dels Grans Esdeveniments? Heu notat els beneficis d’eixir al mapa un o dos dies a l’any? El ressò mediàtic s’ha substituït en més beques, en més ajudes al menjadors, menys barracons i més instal·lacions educatives? Tenim un sistema sanitari més fort, amb més ajudes a les investigacions, amb més docents i sanitaris, etc ? Jo no ho he notat i crec que està passant tot el contrari. Anem a pitjor. Ja n’hi ha prou de que ens vulguen retallar els nostres drets socials, ja està be de jugar amb els nostres somnis. Ja n’hi ha prou i per això , i molts més, demà cal eixir per l’educació pública.