Violència

Avui tinc la necessitat d’escriure però no tinc gaire clar quin va a ser l’objectiu de l’escrit. Segurament és perquè no estic inspirat. Però també, perquè tinc diversos temes a parlar i no sé per quin començar. L’actualitat no cessa i el meu cap rebentarà algun dia. Retallades socials mentre les ajudes multimilionàries als bancs no cessen; les properes eleccions de Maig; actualitat musical amb els nous himnes dels Antònia Font o Obrint Pas; estratègies polítiques per ocultar la realitat de tot allò que estan fent; incendis intencionats a la comarca; la manifestació del dissabte a València, etcètera. No obstant, crec que hi ha un tema que, especialment m’interessa parlar-ne.

Acte en record de Guillem Agulló i totes les víctimes de l'odi

El passat dilluns 11 d’abril es compliren 18 anys de l’assassinat del Guillem Agulló. El recordarem a diferents actes, tant a València com a la seva localitat, Burjassot. Des de que vaig conèixer la història de primera mà, he intentat seguir treballant per allò que Guillem volia. És indignant veure la quantitat de violència feixista que hi ha al nostre país i que les autoritats no fan res per acabar amb ella. Cert, ja ho hem comentat milers de voltes però no per això, anem a deixar de denunciar-ho. L’altre dia, un polític socialista, Jáuregui crec, va dir que al País Valencià era una terra políticament hostil i que es viva com a Euskal Herria. Bé, deixem les valoracions sobre qui, on i per què ha fet aquestes declaracions per centrar-nos al que vull. El País Valencià, com reflexa l’anterior intervenció, viu una situació política inestable i realment alarmant. No crec que siga com Euskal Herria, si fora igual hi hauria llistes il·legalitzades per no condemnar la violència, per incitar-la, per tenir en les seves llistes a assassins com els de Guillem Agulló, etc. Però no passa res, ací la violència feixista, racista, xenòfoba viatja per tot el país de manera impune i, el que és pitjor, amb l’ajuda de les institucions i dels seus mercenaris armats. Quants actes hi ha diàriament al nostre país per motius polítics, racials, religiosos  i queden tots ells impunes? Si creieu que exagere vos recomane que es pareu a llegir l’informe Raxen especial 2010, i mireu quants casos de violència feixista i xenòfoba hi ha al País Valencià en un sol any.

Ja n’hi ha prou. És igual de culpable qui provoca la violència, com aquells qui la deixen quedar-se impune. Crec que és un deure recordar dia a dia a Guillem perquè l’odi i la violència que acabaren amb ell, encara continuen avui en dia. Ja ho diuen els Orxata:

Ni oblidar ni perdonar els crims de Grau, Giuliani,
Grigoropoulos, Palomino, Agulló i tantes altres, és VIOLÈNCIA

Comença la gira, continua el treball

Rapsodes en plena acció

El passat dijous va començar la Gira’11 amb el concert de Falles a Burjassot. Un concert amb un cartell que per a uns era arriscat i per altres molt digne. Tot i això, el concert evidència que s’anhelen concerts de música en valencià. L’auditori  estava ple per a gaudir i ballar. No cal oblidar que per a dos dels grups, era una nit singular. D’una banda, des del Camp del Túria, els Rapsodes ens mostraven els nous temes del seu hip-hop sense complexos. Per cert, el seu nou disc, OUIEA , el podeu trobar a Mes de Mil i baixar-lo de manera gratuita. D’altra banda, Sva-ters també presentaven el nou treball per a seguir sent un grup on el més important és la festa. Per últim, recordar que els Benimaklet Klub Ska tingueren el privilegi de donar el tret de sortida a la Gira.

El concert, a l’igual que tota la Gira, no seria possible sense la feina incessant de molta gent. Tota ella amb l’únic objectiu de fer que els nostres grups siguen els protagonistes dels millors festivals, concerts, etc. Tant Escola Valenciana com Reviscola, són una gran família i ho demostren cada dia. L’acollida es fa amb els braços oberts i ,de seguida, et sents com a casa. Cal recordar que es treballa de valent no sols a la Gira sinó en més projectes. Es treballa de manera constant des de les comarques amb les Trobades pel valencià; s’ajuda als que no parlen valencià a fer-ho mitjançant el Voluntariat pel Valencià; es dona la possibilitat de veure el cinema amb la seva llengua als més menuts; s’aposta sense cap cessió per l’ensenyament en valencià com a sinònim de qualitat; s’ajuda als valencianspracticants en la defensa dels nostres drets lingüístics; s’apropa el nostre territori als escolars mitjançant activitats de qualitat i en valencià; etc etc. Aquesta entitat sí que vertebra el país de veritat, sí que actua per tornar la dignitat a la nostra llengua, si que busca i aconsegueix el consens, sí que fa país.