Categoria: País

La vida sense tu, nou clip d’Obrint Pas: homenatge a la València rebel

Ha eixit a la llum el nou clip dels Obrint Pas.  Un clip que m’ha sorprès, ja que ells no han destacat mai pels seus clips. Aquest nou clip resumeix molt el que no ens cansen de dir-nos i cantar-nos: hi ha una altra València amagada baix els titulars. Una valència rebel, plena de moviments socials que estimen i lluiten per la seva terra, per la seva cultura i pels seus drets socials i nacionals. Una València resistent a tot tipus d’atacs, que necessita un clip com aquest. És un clip molt ben fet i acabat, on mostra una altra cara del cap i casal. Rita podria pensar en posar aquest vídeo com a promocional de la ciutat ja que els que apareixen al vídeo treballen cada dia per a que visquem en una de les millors ciutats. Des d’ací, la meva enhorabona al grup i al realitzador del vídeo. Un homenatge a la València rebel.

Nou portal del Setmanari la Directa

El Setmanari la Directa ha posat en funcionament una nova pàgina web. La qual cal seguir, aquest mitjà de comunicació és cada dia més necessari als temps que corren. No cal recordar que sempre vol exercir la funció social de denunciar els abusos i injustícies i potenciar les alternatives. Un setmanari que combinarà l’actualitat diària al web i presència 2.0, amb l’anàlisi, reflexió i debat al format de paper setmanal. Per si no ho coneixeu, vos pose ací el model comunicatiu en que es basa aquest setmanari. Endavant amb el periodisme popular i de denuncia social! Continua llegint “Nou portal del Setmanari la Directa”

Corredor Mediterrani, tard i mal

Ahir, les xarxes socials bramaven al cel amb hastags com #volemelcorredormediterrani o #independenciaja. El motiu era que tant l’estat espanyol com el francès mostraven el seu suport, mitjançat un comunicat oficial, pel corredor interior peninsular. Un comunicat que no feia cap suport públic pel Corredor Mediterrani. Tothom pensava que era una altra jugada fosca par part de Madrid. Era unna declaració que mostrava el menyspreu a una infraestructura, la del Corredor Mediterrani, tant necessària com exigida per les societats implicades. I més, desprès que els governs del Principat, les Illes i País Valencià es posaren d’acord ( per fi!)  anant de de la mà per fer-lo realitat. Si finalment el suport de Madrid va a ser al corredor central i no al Mediterrani, és un argument més per tots aquells que veiem que la solució ve per decidir per nosaltres mateixos els nostres afers intens i externs. No cal fer un recorregut històric per mostrar quines són els enfrontaments entre els interessos de la Meseta Central i els territoris mediterranis, per veure que s’han imposat els interessos d’aquells enfront als nostres. Continua llegint “Corredor Mediterrani, tard i mal”

I què canviarà?

I què canviarà?

El divendres es feia públic que el President de la Generalitat Valenciana serà jutjat per un delicte de suborn impropi en el cas Gürtel. Tot i el judici, no canviarà molt la situació socio-política al País Valencià. El passat 22 de Maig, els resultats electorals recolzaren el model popular basat en les despeses exagerades en grans esdeveniments, retalls socials, persecució a la cultura i també de la corrupció. Camps és el reflex més alt de tot el model del PPCV. M’agradaria preguntar a totes i tots aquells què han votat al PP la seva opinió, els seus sentiments. Estaran satisfets, orgullosos d’haver votat un president que ens fa sentir-nos plens de ràbia i indignació? Camps pateix d’una malaltia crònica, una obsessió per fer la “Comunitat Valenciana” un puntal capdavanter, encara no ho ha fet en allò important, els ha portat aconseguir ser la primera institució estatal en tindre un president imputat per corrupció. Quin orgull! Quin xolgori!

Tot i que recolzaren el seu model no suposa que estiguen lliures de “pecat”. Si s’ha fet un ús erroni del seu lloc, cal pagar-ho: qui la fa la paga. No han de justificar la seva no-dimissió amb els resultat electoral. Si Camps haguera assassinat a algú, davant dels ulls de tots, i després tinguera els resultats actuals, vol dir que seria innocent? Cal més rigor i serietat alhora de justificar la no dimissió de Camps. Si no dimiteix és per la malaltia d’aferrar-se al poder i voler entrar en la història com millor president. Tristament per ell, entrarà per ser el primer en sentar-se a la banqueta per corrupció. El problema que planteja la no-dimissió Camps és important, al igual que la pèrdua de la dignitat i els valors de les nostres institucions. Però  crec que cal denunciar el factor de fons.

La corrupció està ben vista per la mentalitat de bona part la societat valenciana. L’altre dia un amic pegava en el clau: “si podem agafar una xarxa wifi gratuïtament, millor no? Doncs aplicau a tots els aspectes de la vida i entendràs el què passa”. Camps continua per la mentalitat de la “faràndula i del menfot”. Tothom diu que Camps ho ha fet mal, no per haver sigut un corrupte, sinó perquè l’han pillat. Cal preocupar-se més d’aquest tipus d’opinions. Tot val per a poder ser rics i tindre poder. Si no paguem impostos, millor; si no ens retenen el que toca a la Seguretat Social, millor;  si ens “oblidem” de pagar serveis públic, millor; si podem enganyar a qui siga per no fer el que cal, millor; si ens comprem un gps per detectar radars i anar a més de 120, millor; etc. Cal centrar-nos en educar a la societat en civisme, en ciutadania, en valors plenaments democràtics i ètics com calen. El model del PPCV i l’actual sistema no ho representen, ni molt menys. I aquest model provoca que  podem trobar-nos “Camps” a qualsevol àmbit  i posició ideològica. Camps podrà dimitir més tard o prompte, però què canviara això?

Comença el canvi (?)

Comença el canvi (?)

El passat dijous, a l’interior de les Corts valencianes, es van escriure  les línies més tristes de la seva història. A l’exterior però, la brutalitat policial mostrava un nou exemple del que és la seva democràcia. Les indignades i idignats, els quals estaven davant les Corts des de la matinada anterior, volien mostrar el seu rebuig davant la situació política valenciana actual. La dada parla per si sola, mentre 10 corruptes juraven càrrec en les institucions, fora de les Corts, estaven sent colpejats i desposseïts dels seus drets bàsics tot un seguit de ciutadans. El resultat: una nova mostra de “democràcia” a la valenciana amb 5 detinguts i nombrosos ferits ( entre ells un diputat de Compromís, Juan Ponce). Tot açò va comportar que aquell dia hi haguera una gran onada de solidaritat amb aquelles que havien estat detingudes. A més, molts i moltes de les que allà estaven també estaven rebutjant una nova càrrega policial. Aquest dia el moviment que va eixir el 15M va mostrar que estava viu, tot i que cal abandonar els acampaments i centrar-se en assemblees als barris i als pobles per crear un autèntic teixit polític i social que busque el canvi.

Aquell dijous, els mitjans de comunicació obrien amb les imatges de les brutals agressions per part de la Policia Nacional. Una policia que no hem d’oblidar,  ha mostrat grans agressions com la del 29 de Setembre, Cabanyal o als estudiants universitaris  i que, han estat baix les ordres del Ministeri d’Interior, és a dir, del PSOE. Uns mitjans culpaven als anti-sistema, altres es centraven amb la brutalitat policial, altres seguien les aparicions de Mònica Oltra ( que per cert, sap estar al centre de l’huracà buscant o buscada per les càmeres), etc. Tot plegat, la càrrega policial va provocar que  deixaren en l’oblidit alguns fets gravíssims al meu parer.

D’una banda, la Creu que Joan Cotino va posar a la Presidència de les Corts és una autèntica burla. En cap moment questione que Cotino crega en qui vulga i en sa casa que pose els “cristos” que vulga, però a les instàncies públiques s’ha de primar per la laïcitat i mirar de representar a totes i tots. Accions com aquesta perpetuen i mostren que el seu nacional-catolicisme, no es diferencia gaire al d’èpoques passades. I em pregunte jo, què passaria si el president de les Corts haguera posat una bandera de l’Orgull Gai o la Senyera pre-autonòmica?

D’altra banda, els fet de que 10 corruptes prengueren part de càrrecs a les institucions públiques és un fet que tant sols provoca que el PP caiga a l’abisme de la falta de credibilitat i de la poca honradesa. Així i tot, sembla que açò no ha influït als seus votants i han revalidat la majoria absoluta. Però tot i això, les cares d’aquell dia no mostraven felicitat. Preocupació, “cara de pomes agres” o nerviosisme és el que es vivia aquell dia al sector conservador. Per un costat per l’acorralament de la justícia i per altre, per l’aparició d’una força política, com Compromís, que els farà una autèntica oposició. Amb ells estan nerviosos, no saben que fer i el que aplicaven als partits tradicionals no els val. Per a ells el PSOE no és un rival ( no té programa i viuen molt bé a l’oposició, fet que explica també la victòria del PP) i IU-PV, és un partit que ja coneixen i que comptaven amb la seva presència a les Corts. Amb Compromís no saben que fer, com actuar i com atacar-los políticament ( llevat dels insults i actes patètics que en l’anterior legislatura no paraven de fer dia a dia). Han trencat enquestes i s’han enfilat endins del parlament valencià superant la barrera del 5%. Tenen un discurs d’oposició clar i que arriba a la gent, tot i que els falta encara un programa més potent, i figures mediàtiques com Oltra i Ribó, que no fan avergonyir-te dels polítics valencians. Compromís ha suposat un aire nou a la política valenciana i que mostra amb cada actuació seva, que el model conservador està esgotant-se i que ells poden arribar a ser una alternativa fiable si continuen creixent i madurant el seu projecte ( prova d’això és l’espectacular creixement en nombre de regidors).

Per altra banda, la concentració per l’educació en valencià va mostrar que, bona part de la comunitat educativa, sindical, política, ciutadana, etc, estava en contra del model que s’ha tret el Font de Mora de la butxaca. No sols estaven en contra, sinó que apostaven pel model educatiu del plurilingüisme que Escola Valenciana proposa i defensa per una educació de qualitat. Aquell dia arreu del País Valencià eixiren al carrer 22.000 valencians i valencianes, per a manifestar d’una banda el rebuig al model educatiu del PP i d’altra, per anunciar l’inici de mobilitzacions per a defensar el sistema educatiu valencià.

Així doncs, cal quedar-se amb aquestes dades alentadores de que hi ha un altre País Valencià darrere dels grans titulars de Corrupció, neo-populisme, nacional-catolicisme, etc. I que cal que amb l’onada del 15M ens adonem de la necessitat d’un canvi de política al nostre país, un canvi de sistema, i un canvi de polítics com els que diuen governar per a totes i tots.

Mal periodisme

Mal periodisme

Estic absolutament fart de la premsa valenciana. Encara hem de donar les gràcies que encara ens queden mitjans de comunicació com calen: Vilaweb, L’Accent, l’Informatiu o AraMultimèdia. Que la manifestació de València del passat dissabte ( tot i ser una gran mobilització ) no haja tingut ressò més enllà dels mitjans de “casa”, no és una cosa que ens origine sorpresa. Tots sabem com funcionen i que es guien per modes periodístiques, per mirar quins són els titulars que els pot fer vendre més periòdics, etc. Fins i tot, que Las Provincias, que pareix més el DOGV que un mitjà de comunicació, titule la manifestació del passat dissabte centrant-se sols amb  ” Carod Rovira y Lluis Llach lideran el apoyo a TV3 en Valencia”, no provoca sorpresa tampoc. Tots sabem quina és la seva línia editorial i quina és la seva manera d’informar al seu mercat. Aleshores, es preguntareu, què et fa estar mosca amb bona part de la premsa valenciana?

D’una banda, l’enyorança que tenen mitjans com Las Provincias o el Levante-EMV, en recuperar la producció periodística de la “Batalla de València” de temps passats. Quin interès hi ha, alhora d’informar sobre els fets del dissabte, en comparar la convocatòria d’ACPV amb la feixista del GAV i CV? Tots sabem que la seva convocatòria es va fer per provocar i fer-li la vida impossible a ACPV, per fer-se ressò quan no són res, etc. Per què digueu-me, aquests feixistes que diuen defensar els interessos dels valencians, com la manifestació del dissabte “en defensa de lo valencià”, quin discurs tenen a banda de “lluitar contra el catalanisme”? El seu únic objectiu és boicotejar, agredir, provocar tot allò que es faja des del sector “catalanista”. En resum, veig un error informar conjuntament del què va passar el dissabte. Dona peu a la confusió, tant perquè dona la imatge de que hi ha un sector blaver fort com per la forma en que han tractat les dades d’assistència.

D’altra banda, em pareix molt reprobable l’actitud que està portant el Levante-EMV. He de dir, que per a mi havia estat un diari per a conèixer notícies del País Valencià que a altres mitjans no podia fer. Però des d’ara ja no ho és. En primer lloc, via Twitter m’he enterat que ha estat publicant columnes d’opinió de Santandreu ( què pot opinar aquest home? ), mencions diàries, anunciant la manifestació al seu portal web o, pel que em va dir, fent un publi-reportatge. Per què tanta publicitat a un acte feixista? Cal tenir en compte que, de segur, que tota aquesta publicitat haurà esta compensada econòmicament. Però, és ètic rebre ingressos per publicitar marxes feixistes? A què juguen, busquen que els blavers entren com consumidors del seu periòdic o què? De segur, que els meus diners no aniran a parar periòdics que fan publicitat feixista. D’altra banda, com ja he anunciat, pel tractament conjunt que ha fet del que havia passat dissabte. A la portada en paper estaven els titulars al mateix apartat, al seu web podem trobar galeries de fotos de les dos manifestacions ( tot i que pots fer el seguiment de veritat amb la convocada per ACPV i l’altra pareix que siga la galeria oficial de la manifestació), a la notícia en el seu web es vincula una notícia amb altra, el tractament de les dades també era poc rigoròs…

En definitiva, la premsa blavenciana ha fet un favor als feixistes donat-los més ressò del que realment tenen ( ja que la manifestació del dissabte de matí va ser un gran fracàs ) i han demostrat que el seu, és un periodisme poc ètic i prou reprovable.