Aquella alegria i ànsia de canvi, aquells somnis semblen que s’hagen esborrat després del 24 de Maig. Un sector de Compromís és un polvorí. Pot ser perquè es tenia clar on es volia estar en eixa data i molts debats es van deixar per a després o, d’altres, s’han obert ara davant una realitat que no s’accepta. Diversos factors han fet que l’optimisme s’esfume prompte: atacs diaris des d’alguns mass media i la dreta rància sense poder, la mancança d’un espai propi per a la informació valenciana i la reflexió valenciana fet que provoque una creença de falta de comunicació, la falta de paciència entre dos períodes electorals claus ( eleccions nacionals i les generals), la problemàtica dinàmica de vomitar a les xarxes socials i no acudir a les assemblees on debatre, etc. Vaja, res nou. S’oblida mirar enrere per recordar que abans del 24 de Maig, per exemple, es tenia clar que calia unitat per poder suportar l’atac des de tots els fronts que se’ns obririen al remoure l’administració podrida del PP.
La possible formació d’una plataforma valencianista i d’esquerres sembla que ha originat un altre malestar intern. No sé fins quin punt radica el debat central en aquesta confluència quan es signen articles d’opinió o manifestos. Per a mi, hi ha certs debats que es mesclen i acaben per fer un debat bastant allunyat de la realitat actual. Un apunt, la meua procedència a Compromís ve per la quarta pota que es va sumar a les tres ja existent de la coalició de partits. Sí, ho confese, sóc d’aquells que hem cregut en què la confluència dels sectors valencianistes, esquerrans i ecologistes és necessària per canviar el país baix el somriure que irradia Compromís. Setmanes enrere, el xicotet gran grup vam realitzar un important pas endavant per poder tenir una veu i postura més organitzada. Fins el moment, no s’havia tingut i no s’havia demanat amb aquesta insistència. El primer pas s’ha donat però cal fer-ne més, sobretot, després del 21D. Després d’eixe dia el més important és fer una assemblea constituent de Compromís per formatejar-ho tot.
I mentrestant, què? Per molta impotència que ens cause als adherits, per molt apel·lar a les bases ara a la desesperada, el debat important està a un altre lloc. Hem de resignar-nos a mirar? No, hem d’anar bastint les línies mestres per al 21-D. De res serveix tirar pestes cada dia a gent propera quan l’adversari no està a casa, està a l’altra vorera. Ara bé, si que cal acabar amb sectors cridaners, per moments irrespectuosos, per a reformular-ho tot amb Més Compromís. Les disputes entre aquestes faccions no porten enlloc. Fugim d’aquest ambient, cal que ens centrem en la nostra vocació: treballar per la gent, treballar per la terra, treballar pels serveis públics, treballar per la renda bàsica, treballar per a portar a terme la lluita per la igualtat efectiva, treballar per a que la cultura siga viva, treballar per a que l’educació siga l’element central del canvi valencià, etc. Qui no estiga preocupat amb això, sols busca que tirar míssils mentre s’enfonsa sense sumar ni aportar res al país.
Estem davant un moment clau al nostre país, però també a l’estat. Ara es juga la governabilitat estatal després de 4 anys aniquilants de la dreta. Les forces esquerranes, on hi ha voltes que ixen de cada pinya que cau d’un pi, cal que prenguen consciència de la fragmentació. Allò de “l’esquerra està dividida” al País Valencià ha d’acabar. L’esquerra valenciana, i com no valencianista, ha d’estar-ho unida davant els reptes que se’ns obrin a l’horitzó com la millora del finançament, per exemple. Des del País Valencià, hem de liderar el canvi i veure que volem ser un país normal, que volem ser un país per a les persones, que volem ser un país lliure per a la cultura i l’educació, etc. I que aquest projecte, que aquesta il·lusió creada el 24 de Maig ha de continuar i té vida per a llarg. Si hi ha forces polítiques valencianes amb vocació d’unitat, per fer una àmplia plataforma per bastir la resistència valenciana contra l’onada neoliberal i centralista que se’ns aproxima, per què no fer-ho? L’escenari és hui, és ara. Per què no ampliar el nostre Compromís per liderar la veu pròpia valenciana a l’Estat? L’immobilisme no porta a cap lloc. Aquells que no oblidem el que representa Compromís ( coalició, valencianitat, igualtat, suma, alegria, valentia, esforç, coratge, etc) si que ho volem per realitzar el canvi que el País Valencià necessita i demana.
La plana de Vic 