Un grup catalogat


El passat dimarts 14 de Febrer, Els Amics de les Arts van llançar nou disc: “Espècies per catalogar”. Un disc esperat per molts dels seus seguidors. És sempre un punt d’inflexió treure un nou disc, sobretot si el disc anterior ha sigut un èxit, ja siga per les vendes o per què gràcies a ell t’has obert al gran mercat musical. De moment, pel que sembla, està sent ben rebut pels seus seguidors i està al més alt de les llistes de vendes de l’estat espanyol ( a casa nostra ho serà també, però no comptem amb llistes pròpies). Al mateix temps que és un grup idolatrat per molts, és criticat de manera irresponsable pels seus detractors. En aquesta vida hi ha coses on pots elegir, si blanc o negre, però crec que en temes musicals per a gustos… colors.

Per a mi, els Amics han sigut un grup sempre interessant. Són un grup honest i que s’ho han currat de valent. Sobretot sempre han estat amb contacte amb el seu públic amb el seu bloc i estan disposats a parlar sempre amb tothom. Ara be, si havia de posar alguna pega  era que el seu tipus de música no era tant “original” o potent com puga ser Antònia Font o Mishima. Però senyores, cadascú fa la música que vol i pot fer. En el nou treball cal dir que han millorat musicalment.

La primera volta que el vaig escoltar, em vaig quedar un poc despagat. El seu primer single Monsier Costeau, i avançament del disc, no m’agradava. Els vents que havien posat creia que no li pegaven massa però, amb el temps, he acabat per entendre-la. El seu primer hit és com un resum del que m’ha passat escoltant el seu disc. La primera volta que l’escoltava em vaig quedar parat perquè no entra tant fàcil com l’anterior. Per exemple, la primera cançó no ajuda tampoc massa a que entre be des del primer moment. L’affaire Soffia, comença amb els quatre cantant, sense cap mena d’intro, crida l’atenció perquè el normal és preparar l’oida al que ho escolta.

Com deia, tant per la música com per les lletres es nota que hi ha un treball previ intens i que no hi ha res posat sense pensar-la. Costa, però quan ho escoltes una i una altra vegada t’adones que ja et saps la melodia de cada cançó. El disc compta de nou amb les seves quatre veus, amb pianos, vents, programacions, cors i fins i tot guitarreos. Té cançons musicalment molt bones, com “L’home que dobla en Bruce Willis” ( per a mi la millor), “Carnaval” ( amb una gran col·laboració del Col·lectiu Brossa) i l'”Arquitecte” ( un tema tendre sobre que no es pot planificar tot).

Ara bé, aquest grup segueix els tòpics de la cultura pop. No crec que siga per què pot vendre més sinó perquè en son prou amants d’aquesta cultura. Son lletres que a més, et porten a buscar informació sobre el que parlen, si no eres tant amant com ells. També cal dir que sempre les seves lletres van un poc sobre el mateix, sobre les relacions amoroses que no son sempre correspongudes. No hi ha res mal en fer això, cadascú canta el que vol, tant sols comente que es fa sempre des del punt de vista “pessimista” i que pot arribar a cansar a alguns. A més, un altre aspecte un poc dolent, són les seves cançons una mica llargues ( que no cal confondre en pesades).

No és un grup que s’haja inventat res, és un grup que agafa el que més li agrada del que l’envolta i ho acaba fent seu. Les seves lletres no són d’aquestes que inciten a la revolució social, però si que t’inciten a la revolució emocional: necessària també en el mon que ens envolta. Tampoc és un grup més però tampoc és un grup que pretén estar al número 1 de les llistes i col·locar el cartell d’entrades exhaurides. Són uns amics que els agrada fer música i escriure històries emotives i divertides, i en aquest disc, ho han aconseguit. Són molt bona gent, prou honestos i això és complicat trobar-ho en catàleg musical actual.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s