10 discs que més he escoltat al 2011


Arreu de la xarxa trobareu llistes que indiquen quin són els millors treballs de l’any. Unes llistes que sempre van a estar subjectes a crítiques per part dels lectors. Jo sóc el primer que ho faig. L’altre dia vaig discrepar de la llista que ha fet la Gent Normal perquè creia que faltava un disc. No obstant, ja sabeu això de la crítica musical és de tot menys objectiva ( com qualsevol cosa de la nostra vida). Com no sóc cap crític ni expert musical, faré una llista dels 10 disc que més he escoltat. Pot ser alguns no s’han publicat aquest any però al meu reproductor no han parat de sonar.

10. Beirut – The Rip Tide

El grup nord-americà, liderat per Zach Condon, ha tret un nou disc aquest any. Un disc que continua amb els anterior, un estil on trobem música de l’est europeu o francesa. Ens trasllada de nou, amb les seves cançons, a diverses parts del món, en aquest cas Santa Fe o East Harlem. Un folk molt ben parit però molt curt, tant sols dura 30 minuts. Destaquen del nou disc  ‘East Harlem’, ‘The Rip Tide’, ‘Port of Call’ o la que obri el disc, “A Candle’s Fire”.

Escolta-lo a : Spotify / Grooveshark

9. Manel – 10 Milles per veure una bona armadura

El dels catalans, era un dels disc més esperats. Fins i tot, es feien grups frikis al Facebook on es manifestava la por que hi havia per si no agradava el nou disc. Finalment, la crítica i el públic han estat satifests. El seu directe empaquetat, ha sigut portat arreu del territori. Aquest disc és més dens que el primer, amb lletres que no repeteixen cap estrofa i amb menys ukelele. Un grup odiat però estimat a la mateixa volta. No sóc el seu principal seguidor, però s’ha de reconèixer que el disc que han fet és bo. A mi el primer em va enganxar més fàcilment que aquest. Però ja diuen això de que ” per a gustos colors”.

Escolta-lo a : Spotify / Grooveshark

8. Calle 13 – Entren los que quieran 

Els de Puerto Rico, de la mà de René, han aconseguit que aquest disc es parle d’ell des del primer dia. Un autèntic discàs que, per a mi, és el millor d’ells. Als Grammy’s varen fer història aconseguint 9 premis. Un grup compromés socialment, mai es callen davant les injustícies socials que els envolten. La seva arma és recuperar la dignitat com a poble, com a individu i com a col·lectiu que l’imperialisme els ha llevat. No sols es protesta, la música que fan és molt gran ( no crec que hagueren guanyat tants premis Grammy’s si no hagueren fet bona música ) on pots trobar-te del reggeton més “clàssic” a autèntiques peces rock.

Escolta-lo a : Spotify / Grooveshark

7 – Senior i el Cor Brutal – Gran

És un treball valent, superlatiu i que arriba amb molt bones crítiques, a més der ser un dels més esperats del 2011. Feu-vos amb ell i gaudireu d’una obra mestra musical i també artística per l’acabat final de la presentació física de la mà de Jordi Albinyana. La vida a València és plena de feixistes, de corbs i xupla-sangs a tot arreu que volen acabar amb la vida i la felicitats dels seus habitants. Es necessita amor, es necessita alegria, es necessita antifeixisme (com diu al disc, This Music Kills Fascists), es necessita sense cap mena de dubte, la música del Senior i el Cor Brutal. Podeu llegir la crítica del disc que vaig fer per a Vilaweb-Ontinyent.

6. Obrint Pas – Coratge

Què he de dir d’un grup que ha marcat molts moments del meu dia a dia? El seu disc era un dels més esperats i no ha decebut. Ha trencat més fronteres encara de les que ja havia fet, anant fins i tot a Japó. El treball ens mostra el que han arribat a ser però sense oblidar els seus origens. Diria que és un disc “recopilatori” dels anteriors. Trobem des de peces que recorden al seu primer  “La cultura de la por”, a l’anterior “Perduts al Carrer del Món” o “Alegria” de Terra. Però no sols això, han composat peces que ens recorden al seus acústics tant ben parits, com puga ser “Al País de l’Olivera”. Si no fora poca cosa això, han aconseguit que el seu resultat físic siga imprescindible per a qualsevol prestatgeria amb el seu format llibre-disc ( on a cada cançó hi ha escrits que ens l’aproximen més).

Escolta-lo a : Spotify Grooveshark

5. El Petit de cal Eril – Vol i dol

Joan Pons té una veu “peculiar” per a manifestar els seus sentiments, que en aquest segon disc, són més durs però també innocents. Ens parla de manera clara de la vida, de la mort, que no són antagonics sinó que són uns fets més del que passa al llarg de la vida. El seu és un folk del poc que es troba a al panorama català, que, sumant-li la veu és totalment únic. Les seves lletres són un autèntica bogeria que sempre van amb música de trobador. Ho heu d’escoltar amb la ment oberta cap a la diversió i el joc. Ha estat un disc que em va costar captar-li l’essència, però quan ho he fet m’he quedat sorprès de la gran qualitat que té. Amb el clip podeu veure el que vos dic, bogeria però de gran qualitat.

Escolta-lo a : Spotify Grooveshark

4. Mazoni – Fins que la mor ens separi 

Vaig descobrir Mazoni a un concert que organitzava el Voluntariat Lingüístic a la Sala Matisse de València. El primer que vaig pensar va ser, “òstia puta, i això m’ho estava perdent jo?!”. No se que em va impactar més, si el Mazoni amb les seves lletres i música, o el seu company tot alt tocant la guitarra. De tota manera vaig començar a escoltar i em vaig enganxar, sobretot al “Eufòria 5- Esperança 0”. Cada disc d’ell és una obra mestra, se li acusa de no tindre un estil marcat. Però què importa si el resultat és òptim? Fer sempre el mateix avorreix. El disc parla de l’amor i de la mort. els dubtes, els problemes personals i ens aporta un nou llenguatge musical en la seva carrera però sempre baix la marca de Jaume Pla.

Escolta-lo a : Spotify Grooveshark

3. Arcade Fire – The Suburbs

Arcade Fire és un dels grans, i el seu darrer disc ho ha remarcat encara més. Ha guanyat diversos premis, entre ells el Grammy’s al millor disc i també als Brit Awards o al Juno Awards. Aques treball és un producte musical de gran qualitat i que arriba a més gent. El ritme constant de les seves cançons, amb les guitarres i eixos cors que han de fer tremolar a qualsevol estadi ple, segueixen sent la seva marca. Cal escoltar-lo una i una altra volta per poder assaborir la seva essència al 100%. Vos recomane, especialment, un videoclip dels canadencs que pot passar molt a prop vostre, al mateix carrer. Agafen Google Maps com a mecanisme creatiu i no sols per a buscar un carrer. El clip interactiu és The Wilderness Downtown. Una recomanació que em donaren a mi, poseu el vostre poble al cercador i espereu fins el final del clip.

Escolta-lo a : Spotify Grooveshark

2. Antònia Font – Lamparetes

Cincs anys després del seu últim treball d’estudi, tornen els mallorquins amb un nou disc. Deien que anaven a dissoldre’s, que ja no tornariem a gaudir d’ells però “les males llengües” es varen equivocar. Antònia Font segueixen mirant el món de manera fantasiosa, fins i tot humorística. És un grup que sempre em transmet alegria i optimisme. Els vaig poder veure a València i ha sigut un dels concerts on més he gaudit. La veritat és que Lamparetes és un disc de dalt a baix: que et transporta per tot tipus d’aventures i situacions pròpies de pel·lícula al mateix temps que Oliver i Debón van reflexionant de qualsevol cosa.

Escolta-lo a : Spotify Grooveshark

1. Arthur Caravan – Atles Enharmònic 

Ho sent, en aquest grup no sóc gens objectiu perquè tant la seva música com els membres de la banda i el seu tècnic de so em tenen guanyat. Són molts bons músics i artistes, però crec que són encara millor persones. El seu últim disc és una bomba al panorma musical actual. Pocs grups poden treure un treball de tanta qualitat i que en el directe, a més, millora molt. Ho viuen, ho gaudeixen i fan que els que ho miren també. És estrany que un grup com aquest no toque tant arreu del territori. Hi ha altres que amb menys toquen a tothora. Però pot ser, això és el que els fa gran, que toquen perquè volen, perquè son una família i el seu art no està en venta. Esperem que el 2012 siga el seu any, perquè el seu disc és el millor del 2011 i es mereixen ser els números 1 de qualsevol llista.

Ja els vaig escriure una crítica del seu cd que podeu veure ací

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s