Atles Enharmònic d’Arthur Caravan


Obri el correu com tots els matins sense saber que va a ser un dia diferent. M’adone que a la safata d’entrada tinc un correu que desitjava obrir des de fa temps. El remitent és un tal Arthur Caravan amb l’assumpte ” descarrega ja el nou disc d’Arthur Caravan”. “Per fi, ja han fet les mescles i ja podem escoltar el disc!“- pense. Al correu, m’expliquen que al haver participat al seu projecte de mecenatge, tenia opció a la descàrrega del disc abans de que el tragueren a la llum. “Atles enharmònic”, ens marca el temps d’aquest disc on les harmonies estaran molt present. Tota nota o acord pot sonar be o mal segons com ho poses. La portada del disc ens mostra una vall d’una muntanya amb colors negres, blancs i roig. Una vall que ens mostra Alcoi i la Serra Mariola. Una dotzena cançons, incloent el bonus track, que ens convida a gaudir d’un viatge per l’Atles dels Arthur Caravan. El mitjà de transport per a recorre’l seran les seves harmonies, melodies, guitarres, ritmes, etc.

El pose a reproduir,  i m’adone que el seu segon treball és diferent al primer. És més contundent i més guitarrer. Per als que han seguit la seva trajectòria ( dient-ho de manera ràpida i fàcil) podriem dir que segueix la línia de l’espectacle “Si t’arriba de matí”. No pretenc fer una comparació amb que han canviat, bàsicament perquè no sóc un expert. Ara bé, el nou projecte dels Arthur és, sens dubte, un pas endavant en la seva carrera. Fins i tot, podem dir que és un disc que dona un impuls a la música en valencià. Una música en valencià que s’ha llevat tots els complexos que tenia i es mostra més diversa que mai. No és ja sols dolçaina, ska i cantautors. Hi ha molts més. Arthur Caravan, juntament amb infinitat de grups, són el reflex més clar. Pot ser, el quintet alcoià és un dels puntals que més ho demostren fent el que els agrada i cantant com parlen. Tampoc pretenc ara fer cap cant a favor a la música en valencià, més que res perquè ja ho he fet altres voltes.

Tornem al que ens porta avui. L’ Atles enharmònic és una obra fresca, actual i que no deixa les arrels a una banda. Un disc on s’inclouen tot tipus d’instruments, sonoritats i ritmes actuals però també clàssics. Tot ells, juntament amb els efectes i distorsions de les seves guitarres i teclats, els cors i la veu dels Paus, els ritmes dels baixos o la bateria arriben a construir una autèntica joia musical. Però anem per parts i desgranem poc a poc el disc.

A banda de la sonoritat que ja hem comentat, cal també fer menció a un altra característica dels Arthur: la veu i els cors. El trident format pels Paus és un dels aspectes més polits i que més brillen. Tant la melodia del cantant com els acompanyaments corals ho mostren a cada cançó. Cançons com la de “El Bon dia” , “Cadència trencada” o “Balada d’indios i comboixos”, són unes exemples clars. Ja hem dit que és un disc més guitarrer i potent, però, com es pot demostrar? Doncs cançons com “Vents” ho mostra, juntament  amb un piano i violi que pareix que et transporten al més alt del Montcabrer. La potència la trobem al ritme de la bateria o als acords de les guitarres totalment desenfrenades. Unes altres cançons que mostren la potència que parlem, doncs són”L’interval del diable”.Un track que amb acords de la guitarra, el baix i el piano van creant una atmosfera que es trenca amb el canvi de ritme de la bateria. Un canvi de tonalitat, previ a l’entrada de la veu, que és una alliberació quasi diabòlica. Altres exemple de la cara potent del disc són “La cançó del alba”, versió enèrgica de la cançó d’Hugo Mas que et fa pegar-li amb el puny a la taula mentre ho escoltes. I com no,”El dia de Tots Sants”, el track més llarg però crec, que un dels que més adrenalina desprèn amb les guitarres a tota llet, un orgue amb tints psicodèlics i una bateria que et fa tindre el peu marcant el ritme. Cal dir que comença amb uns grills i unes maraques que no pareix que vaja a desencadenar a tot el que hem dit anteriorment.

Tranquil·litat, no és tot adrenalina i potència. Es poden trobar els seus lirismes i les dolces melodies que tant els ha caracteritzat fins el moment. Els que mostren aquesta cara lírica o melòdica són tracks com “La cadència trencada” ( track que et fa estar fent palmes i acompanyant els cors mentre l’escoltes), “Somnis amb música perfecte” ( et transporta a una realitat on el món no és un desastre) o “L’harmonia de les esferes“( una cançó simpàtica, amb unes guitarres i uns sons que canvien amb facilitat de tonalitat). No poden deixar de banda altres dos cançons. D’una banda “El Bon dia”, una cançó molt bonica on agafa protagonisme la veu de Pau Aracil. La qual, juntament amb el clarinet de fons i  acords tant de la acústica com el piano,  fan una peça molt bonica i que el resultat és una de les millors del disc ( i de les meves preferides). D’altra banda, “Himne a l’alegria”, una cançó que t’entra de seguida per la seva melodia dolçeta però també pel ritme constant i marcat. Una cançó on apareix una secció de vents ( trompa i trompeta) que ajuden a remarcar la melodia de les veus i del teclat.  Per últim, cal remarcar que fent honor al nom del disc, aquest comença i acaba amb harmonies que canvien de tonalitat desenfrenadament. Tant “Majors i Menors”, com el bonus track “Menors i Majors”, mostren el nucli, l’essència més pura d’Atles Enharmònic.

Sens dubte, és una obra mestra. Una obra que ha costat eixir a la llum però ha sigut pel treball constant d’aquestos cinc alcoians que no han parat de treballar. Una feina que no han aturat fins que no han estat ells mateixa satisfets, i això, es nota amb l’acabat final. Un disc que els Arthur Caravan, amb la companyia del seu gran tècnic de so, on trencaran fronteres i els veurem actuar a llocs insospitats. Feu be a la societat i agafeu exemple d’aquest quintet amb els ingredients que els farà arribat molt lluny: frescura, naturalitat i arriscar-se sense por a mostrar el que els agrada. ArthurCaravan són uns grans músics però sobretot unes grans persones.

PS. Cal assenyalar que Arthur Caravan posarà la seua obra a l’abast del públic, per a la seua descàrrega i circulació gratuïta. No de bades és una de les bandes senyeres dins el panorama valencià en l’àmbit de les llicències Creative Commons i del Copyleft.

Més informació a: Bandcamp o al seu Facebook

Advertisements

Una resposta a “Atles Enharmònic d’Arthur Caravan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s