Comença el canvi (?)

Comença el canvi (?)


El passat dijous, a l’interior de les Corts valencianes, es van escriure  les línies més tristes de la seva història. A l’exterior però, la brutalitat policial mostrava un nou exemple del que és la seva democràcia. Les indignades i idignats, els quals estaven davant les Corts des de la matinada anterior, volien mostrar el seu rebuig davant la situació política valenciana actual. La dada parla per si sola, mentre 10 corruptes juraven càrrec en les institucions, fora de les Corts, estaven sent colpejats i desposseïts dels seus drets bàsics tot un seguit de ciutadans. El resultat: una nova mostra de “democràcia” a la valenciana amb 5 detinguts i nombrosos ferits ( entre ells un diputat de Compromís, Juan Ponce). Tot açò va comportar que aquell dia hi haguera una gran onada de solidaritat amb aquelles que havien estat detingudes. A més, molts i moltes de les que allà estaven també estaven rebutjant una nova càrrega policial. Aquest dia el moviment que va eixir el 15M va mostrar que estava viu, tot i que cal abandonar els acampaments i centrar-se en assemblees als barris i als pobles per crear un autèntic teixit polític i social que busque el canvi.

Aquell dijous, els mitjans de comunicació obrien amb les imatges de les brutals agressions per part de la Policia Nacional. Una policia que no hem d’oblidar,  ha mostrat grans agressions com la del 29 de Setembre, Cabanyal o als estudiants universitaris  i que, han estat baix les ordres del Ministeri d’Interior, és a dir, del PSOE. Uns mitjans culpaven als anti-sistema, altres es centraven amb la brutalitat policial, altres seguien les aparicions de Mònica Oltra ( que per cert, sap estar al centre de l’huracà buscant o buscada per les càmeres), etc. Tot plegat, la càrrega policial va provocar que  deixaren en l’oblidit alguns fets gravíssims al meu parer.

D’una banda, la Creu que Joan Cotino va posar a la Presidència de les Corts és una autèntica burla. En cap moment questione que Cotino crega en qui vulga i en sa casa que pose els “cristos” que vulga, però a les instàncies públiques s’ha de primar per la laïcitat i mirar de representar a totes i tots. Accions com aquesta perpetuen i mostren que el seu nacional-catolicisme, no es diferencia gaire al d’èpoques passades. I em pregunte jo, què passaria si el president de les Corts haguera posat una bandera de l’Orgull Gai o la Senyera pre-autonòmica?

D’altra banda, els fet de que 10 corruptes prengueren part de càrrecs a les institucions públiques és un fet que tant sols provoca que el PP caiga a l’abisme de la falta de credibilitat i de la poca honradesa. Així i tot, sembla que açò no ha influït als seus votants i han revalidat la majoria absoluta. Però tot i això, les cares d’aquell dia no mostraven felicitat. Preocupació, “cara de pomes agres” o nerviosisme és el que es vivia aquell dia al sector conservador. Per un costat per l’acorralament de la justícia i per altre, per l’aparició d’una força política, com Compromís, que els farà una autèntica oposició. Amb ells estan nerviosos, no saben que fer i el que aplicaven als partits tradicionals no els val. Per a ells el PSOE no és un rival ( no té programa i viuen molt bé a l’oposició, fet que explica també la victòria del PP) i IU-PV, és un partit que ja coneixen i que comptaven amb la seva presència a les Corts. Amb Compromís no saben que fer, com actuar i com atacar-los políticament ( llevat dels insults i actes patètics que en l’anterior legislatura no paraven de fer dia a dia). Han trencat enquestes i s’han enfilat endins del parlament valencià superant la barrera del 5%. Tenen un discurs d’oposició clar i que arriba a la gent, tot i que els falta encara un programa més potent, i figures mediàtiques com Oltra i Ribó, que no fan avergonyir-te dels polítics valencians. Compromís ha suposat un aire nou a la política valenciana i que mostra amb cada actuació seva, que el model conservador està esgotant-se i que ells poden arribar a ser una alternativa fiable si continuen creixent i madurant el seu projecte ( prova d’això és l’espectacular creixement en nombre de regidors).

Per altra banda, la concentració per l’educació en valencià va mostrar que, bona part de la comunitat educativa, sindical, política, ciutadana, etc, estava en contra del model que s’ha tret el Font de Mora de la butxaca. No sols estaven en contra, sinó que apostaven pel model educatiu del plurilingüisme que Escola Valenciana proposa i defensa per una educació de qualitat. Aquell dia arreu del País Valencià eixiren al carrer 22.000 valencians i valencianes, per a manifestar d’una banda el rebuig al model educatiu del PP i d’altra, per anunciar l’inici de mobilitzacions per a defensar el sistema educatiu valencià.

Així doncs, cal quedar-se amb aquestes dades alentadores de que hi ha un altre País Valencià darrere dels grans titulars de Corrupció, neo-populisme, nacional-catolicisme, etc. I que cal que amb l’onada del 15M ens adonem de la necessitat d’un canvi de política al nostre país, un canvi de sistema, i un canvi de polítics com els que diuen governar per a totes i tots.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s