75 anys després, recordem als que lluitaren contra el feixisme
75 anys després, continuem sense tenir una autèntica democràcia
75 anys després, els somnis i dignitats de moltes famílies no se’ls ha tornat
75 anys després, aquells que es van alçar en contra de la legalitat democràtica, avui segueixen sense ser jutjats i sense assumir cap responsabilitat dels milers de morts
75 anys després, els fills i nets dels que assassinaren als antifeixistes, somiadors, defensors de la terra, formen part de les institucions “democràtiques”
75 anys després, les dones continuen sent discriminades pel patriarcat
75 anys després, encara hi ha partits que no han condemnat la violència feixista i no són il·legals
75 anys després, no s’ha instaurat de nou la República després de la farsa de la “transició”
75 anys després, continuem lluitant contra el feixisme, contra aquells que volen acabar amb la nostra cultura, contra aquells que no accepten la diversitat, contra aquells que volen un pensament únic…
75 anys després, el cap de l’estat no és elegit pel poble
75 anys després, l’esglèsia catòlica té molt de pes a l’educació, a la societat i a la política
75 anys després, encara trobem monuments en honor als feixistes
75 anys després, encara hi ha presecussions i repressions per part de l’estat a ideologies
75 anys després, continuent assassinat a antifeixistes
75 anys després, reivindiquem el passat, per a construir el futur
75 anys després, lluitar per la nostra independència és lluitar per la vertadera democràcia
75 anys després, tot està per fer i tot és possible!
